Com no podia ser d'una altra manera, l'última recepta de l'any 2014 havia de ser nadalenca. Després d'haver fet els torrons com l'any passat, em venia de gust intentar fer polvorons. Així que vaig remenar diferents receptes i la que em va fer més el pes va ser aquesta de pepa cooks.

La massa només porta el sucre que conté el licor d'anís. Això sí, alguns polvorons estan decorats amb sucre llustre i la resta amb sèsam. Però els podeu deixar sense decorar o utilitzar altres ingredients com: xocolata, ametlla, glacejat de sucre i clares...

El resultat és un polvoró molt aromàtic i gustós, tot i que la pròxima vegada els tallaré amb un motlle més petit perquè no siguin tan grossos.

Ingredients (9 polvorons):
-100 g de llard
-40 g de tagatosa o 100 g de sucre llustre
-50 g de farina d'ametlla
-200 g de farina
-1 culleradeta de canyella
-1 culleradeta de licor d'anís dolç
Per decorar:
-sèsam cru
-sucre llustre

Elaboració
El primer que cal fer és torrar la farina en una paella a foc mínim. És important anar remenant perquè no se'ns cremi. Quan hagi agafat un to marronós clar, la deixem refredar damunt un paper de forn. Després l'aprofitarem per coure-hi els polvorons.

Barregem el llard, que ha d'estar a temperatura ambient, amb la tagatosa  o el sucre. Ens ha de quedar una massa cremosa i ben homogènia.

A continuació hi afegim la farina d'ametlla, la canyella, el licor i la farina torrada (millor que l'afegiu tamisada per evitar grumolls). Ho mesclem a mà fins que ens quedi una massa lligada i consistent.

Ho filmem i ho deixem uns 30-45 minuts a la nevera. Això ens servirà per poder manipular bé la massa; ja que el llard haurà tornat a agafar consistència.

Posem el forn amb la funció grill. 

Enfarinem lleugerament la superfície de treball i estirem la massa deixant-la amb un gruix d'uns 2 cm. Jo no els vaig fer a casa i em va ser complicat fer-los d'aquesta mida, així que aproximadament els meus polvorons feien 1 cm d'alt.

Quan tinguem la massa estirada, amb l'ajuda d'una talla-pastes anem traient els polvorons i els posem en una safata de forn amb paper sulforitzat.

Quan els tinguem tots col·locats, la meitat els decorem amb sèsam i la resta els deixem tal i com estan.

Els coem uns 10 minuts a mitja alçada del forn però sense perdre'ls de vista; ja que se'ns poden cremar.

Quan veiem que tenen un to dauradet, els traiem i hi posem sucre llustre per damunt dels polvorons que no porten sèsam. Un cop freds, tornem a repetir l'operació per fer-los més lleugers :)

Es important no tocar els polvorons quan són calent perquè se'ns desfaran.

Un cop freds ja podem caure en la temptació!!


Bon profit i feliç 2015!!!!!!!









Què podem fer amb els fruits secs que ens sobrin aquestes festes? Una solució són aquestes galetes, ja que podem fer servir els ingredients que millor ens vagin: panses, festucs, ametlles, pinyons...

Aquesta recepta és el resultat de la improvisació; ja que no tenia clar quants fruits secs havia de fer servir i al final van sortir unes galetes realment bones. La forma em va agradar molt i la textura també perquè són cruixents per fora però tendres per dins.

A més, la combinació de vainilla, nous i avellanes és perfecta! I les podeu decorar amb sucre glas o xocolata si ho voleu.

Ingredients (15 galetes):
-50 g mantega pomada
-45 g tagatosa (o 100 g sucre)
-vainilla al gust
-1 ou
-75 g farina
-1/2 culleradeta de llevat químic
-1 pessic de sal
-75 g nous
-20 g avellanes torrades

Elaboració:

Preescalfem el forn a 200ºC i piquem els fruits secs, segons el nostre gust. A mi m'agrada trobar els trossos de nous i avellanes.

En un bol, afegim la mantega pomada i la tagatosa o el sucre i ho batem fins que quedi cremós. Hi afegim la vainilla al gust, la sal i un ou. Batem fins que la massa sigui homogènia i a poc a poc anem posant la farina i el llevat. Remenem amb l'ajuda d'una llengua i quan estigui tot ben incorporat, és el torn de posar les nous i les avellanes i acabar de mesclar.

Amb l'ajuda de 2 culleretes, anem col·locant boles de massa (les meves feien uns 3 cm de diàmetre) damunt una safata de forn amb paper sulforitzat. No cal posar-les gaire separades perquè no creixen ni s'eixamplen.

Les posem uns 12 minuts a mitja alçada del forn i quan veiem que estan daurades les traiem i les deixem refredar damunt una reixeta de forn.

 
Bon profit!!!!!!









Fa dies que volia fer un pa de motlle. A petició del Marc havia de ser un pa de motlle blanc, com el de tota la vida.

Buscant pels llibres que tinc a casa vaig acabar triant la recepta del Rutiga Bakboken, un llibre que vaig comprar a Estocolm i que és una meravella.

Originalment, aquest pa es diu Smörgåstårtebröd i s'utilitza per a fer un pastís fred molt tradicional per Nadal. És a dir, que normalment es cou en un motlle rodó, com si fos un pastís.
Jo vaig modificar aquesta part i li vaig donar forma per a coure'l en un motlle rectangular.
El resultat és espectacular!!! La crosta és suau i la molla molt esponjosa, deliciós.

Si voleu fer un pa casolà, fàcil i relativament ràpid, us recomano aquesta recepta.

Ingredients (1 pa de motlle):
- 25 g llevat fresc o 7 g llevat sec
-265 g llet semidesnatada
-200 g farina força
-200 g farina normal
 -15 g d'oli d'oliva
-7 g sal
-5 g sucre
-llet per pintar (opcional)


Elaboració:
Escalfem la llet fins que estigui tèbia (no ha de cremar) i hi dissolem el llevat.

En un bol, barregem les farines, l'oli, la sal i el sucre i finalment hi posem la llet amb el llevat.

Ho amassem amb la batedora (amb l'accessori per amassar) fins que la massa es desenganxi del bol i quedi ben llisa.

Formem una bola, hi posem una mica de farina al damunt perquè no faci pell i la tornem a posar al bol. Ho tapem amb un drap de fil i ho deixem fermentar 40 minuts dins el forn apagat.

Transcorregut aquest temps, desgasem la massa i li donem forma. En aquest link podeu veure com formar correctament el pa de motlle: https://www.youtube.com/watch?v=CmQ2hbK7Nl4

Quan tinguem el pa format, el col·loquem (la junta del pa ha de quedar a baix, tal i com es veu al vídeo) en un motlle per a plum cake prèviament untat amb oli i el tapem amb drap de fil.

El tornem a deixar fermentar durant 40 minuts.

Mentrestant, preescalfem el forn a 200ºC i hi col·loquem un recipient amb aigua. D'aquesta manera, quan posem el pa a dins hi haurà vapor i ens quedarà més lluït.

Passats els 40 minuts veurem que el pa ha crescut el doble, és moment de pintar-lo amb llet i treure la safata amb aigua del forn. El coem durant 15 minuts al nivell més baix del forn.

Després, posem el pa al nivell mig del forn i el continuem coent 15 minuts més.

Si veieu que el pa ja està força torrat però encara no ha passat el temps suficient, el podeu tapar amb paper de plata i continuar coent-lo sense patir perquè es cremi.

Passats els 30 minuts totals de cocció, traiem el pa del forn i el deixem dins el motlle i damunt la reixa del forn. Quan el motlle ja no cremi, el girem i amb cura traiem el pa. El deixem a la reixa del forn perquè es refredi del tot i ja el tenim!!

Ah! I també el podeu congelar un cop fred i llescat!



Bon profit!!!!













Avui és Santa Llúcia, i a Suècia és típic fer Lussekatter (literalment vol dir gats de Llúcia) o brioixos de safrà. 
Les formes d'aquests brioixos són molt variades. En aquest link en podreu veure unes quantes.

Aquesta festivitat és de les més importants a Suècia; ja que el dia 13 coincideix amb el solstici d'hivern i, per tant, aquesta nit és la més llarga de l'any. Per aquesta raó i perquè Llúcia significa "que porta la llum", és tradicional que les nenes es disfressin de Santa Llúcia i es posin una corona al cap amb espelmes enceses. A més de menjar Lussekatter i beure glögg, és clar.


La particularitat d'aquests brioixos és que, evidentment, porten safrà i no tenen sucre sinó tagatosa. Fa unes setmanes, buscant receptes sense sucre, vaig descobrir el blog Rico sin azúcar i la seva autora fa servir aquest edulcorant relativament nou. Resulta força còmode de fer servir, ja que només s'ha de substituir la quantitat de sucre d'una recepta a la meitat i ja està. S'hi pot fer de tot amb la tagatosa: pastissos, gelats, galetes, pans dolços, brioixeria...

Ingredients (15 brioixos):
-350 g farina (175 g farina força+175 g farina normal)
-150 g llet
-30 g tagatosa
-50 g mantega
-7 g llevat sec (1 paquet)
-28 g ou (mig ou batut)
-1/2 g safrà
-1/2 culleradeta sal
-panses
-28 g ou (mig ou batut) per pintar

Elaboració:
En un got escalfem la llet i hi dissolem el llevat.

En un bol hi posem les farines, la tagatosa, la mantega tallada a daus, el mig ou batut, el safrà i la sal.
També hi afegim la llet amb el llevat i ho amassem durant uns 10 minuts o fins que la massa sigui llisa i es desenganxi de les vores del bol.

Untem la massa amb una mica d'oli, la tapem amb un drap i la deixem fermentar dins del bol 30 minuts.

Dividim la massa en 15 porcions iguals i anem fent les formes que ens agradin més.

A mesura que les tenim fetes, les anem col·locant en dues safates de forn amb paper sulforitzat. I les cobrim amb un plàstic o un drap perquè no agafin pell. Les deixem fermentar una hora i mitja o fins que hagin doblat el volum. 

Perquè el procés sigui encara millor, poseu a fermentar els Lussekatter dins el forn apagat amb una olla d'aigua bullint.

Mentrestant posem unes quantes panses en remull.

Quan els brioixos hagin fermentat, posem el forn a 225ºC, afegim una culleradeta d'aigua a l'ou batut i un polsim de sal. Pintem els Lussekatter i els coem 5 minuts. Llavors els traiem, els tornem a pintar i els deixem al forn fins que estiguin daurats.

Els deixem refredar en una reixa.

I ja els tenim a punt!


Bon profit!!!!!!














Avui va d'experiments i sorpreses! Fa dies que em rondava pel cap fer una recepta de galetes amb farina de coco (ecològica) i amb el mínim contingut en sucre possible. I fent indagacions per internet m'he decidit a fer-ne unes amb coco ratllat i xocolata sense sucre. La recepta l'he treta d'aquest blog i l'he adaptada una mica.

La farina de coco és un ingredient relativament nou i desconegut a casa nostra. S'ha posat molt de moda perquè s'utilitza molt en la dieta paleo. La veritat és que és una farina força curiosa i que no té res a veure amb les farines amb què he treballat fins ara. Conté pocs hidrats de carboni però molta fibra i proteïnes. Per tant, és indicat per a gent amb problemes de pes i/o diabètics.
Una altra de les particularitats d'aquesta farina és que necessita molta hidratació, ja ho veureu...

Això sí, si hi posem sucre tota la teoria se'n va en orris; així que he decidit endolcir les galetes amb xarop d'atzavara i xocolata sense sucre.

Us he dir que no us espereu unes galetes cruixents com a les que estem acostumats. Sinó que la textura recorda més aviat un coc o pa de pessic; ja que el resultat és una massa esponjosa i tendra. 

És a dir, que a l'hora d'elaborar i menjar aquestes galetes heu de fer un canvi de xip i posar la ment en blanc :)  Deixeu-vos sorprendre!

Ingredients (14 galetes):
-45 g farina coco ecològica
-un polsim de sal
-vainilla al gust 
-15 g coco ratllat
-60 ml oli gira-sol
-85 g xarop d'atzavara
-2 ous
-50 g xocolata sense sucre (picada)

Elaboració:
Preescalfem el forn a 190ºC.

Barregem tots els ingredients menys la xocolata. Amb una llengua ho barregem tot fins que la massa quedi homogènia i, finalment, hi afegim la xocolata picada.

Tapem la massa amb paper de fil i la deixem reposar a la nevera un mínim de 15 minuts.

Amb l'ajuda d'una cullereta, anem posant muntanyetes de massa i amb els dits acabem de donar-los forma.

Coem les galetes durant uns 12 minuts o fins que quedin daurades i les deixem refredar 10 minuts.


Bon profit!!!!!










Ja fa uns dies que, aprofitant la nova iniciativa proposada pel bloc Destapant Cassoles, em vaig animar a participar a la 2a edició "Del Bloc al Plat". En aquesta ocasió el bloc per remenar receptes i triar-ne una va ser: Fam de cuina. I com que és temps de bolets vaig decidir fer la coca de camagrocs.

La recepta és ben senzilla i un cop feta és boníssima!


 Ingredients per 1 coca:
-1 ceba
-3 grans d'all
-4 grapats de camagrocs
-400 g carn picada (1/2 porc+1/2 vedella)
-sal
-oli
-pebre
-1 massa per empanada
-barreja de formatges ratllats


Elaboració:
El primer que cal fer és picar la ceba i posar-la a sofregir amb una mica d'oli.

Rentem els camagrocs i quan la ceba estigui cuita, els afegim juntament amb la carn i els alls tallats.

Salpebrem i deixem que es cogui a foc suau. Escorrem l'aigua dels camagrocs (si en deixen anar molta).

Preescalfem el forn a 200ºC.

Un cop tinguem la barreja cuita, col·loquem la massa per empanada en una safata de forn i hi escampem la carn amb els camagrocs i el sofregit.

Finalment, posem la barreja de formatges al damunt i ho enfornem uns 15 minuts o fins que el formatge s'hagi fos i la coca estigui dauradeta.

Bon profit!!!!!









Per fi ha arribat la tardor! Una de les estacions de l'any que més m'agraden, a diferència de la majoria de gent que tendeix a odiar-la. El fet de sentir la fresca i anar ben tapada, m'encanta!

Així doncs, aprofitant el canvi de temperatura i els productes del temps com la castanya, us proposo fer aquest plum cake. La veritat és que el vaig fer amb molt d'escepticisme, em pensava que no tindria prou gust o que el resultat final no seria presentable i... sorpresa!! Va acabar sent un plm cake, tendre, lleuger i deliciós! Només dir-vos que amb dos dies va volar!

Val a dir que no sé si és gaire fàcil trobar crema de castanya bona a Catalunya. Sí que últimament he vist melmelades de castanya però no sé del cert si són iguals que les cremes de marron glacé franceses.
Jo faig servir la marca Clément Faugier perquè és la que conec i perquè és el gust que recordo de quan anava a França de vacances quan era petita. Ja ho diuen que els sabors de la infantesa marquen molt i a mi em passa amb la crema de castanyes.
I com que aquest estiu vaig fer un carregament de pots de Clément Faugier, aniré publicant receptes amb aquest ingredient tan especial.

Sense més explicacions, us deixo la recepta d'aquest plum cake. L'he modificada d'aquesta recepta que vaig trobar a internet.

Ingredients (motlle 6'5 x 22'7):
-120 g mantega pomada
-100 g sucre
-3 ous (a Tº ambient)
-un pessic de sal
-200 g farina
-1 sobre llevat químic
-50 ml de llet tèbia
-6 cullerades soperes de crema de castanya
-1 cullerada sopera de crema de castanya

Elaboració:
Primer de tot posem el forn a 180ºC.

Batem la mantega pomada amb el sucre fins que quedi cremós. Afegim la sal i els 3 ous d'un en un, és important que estiguin a temperatura ambient perquè no se us talli la massa.

Amb l'ajuda d'una llengua pastissera, anem incorporant la farina tamisada juntament amb el llevat químic.

Ara hi aboquem la llet en 2 vegades i remenem amb moviments suaus de baix a dalt.

Finalment, posem 6 cullerades soperes de crema de castanya i barregem un altre cop amb moviments suaus.

Aboquem 3/4 parts de la massa en un motlle (jo he fet amb un motlle d'un sol ús) i hi afegim una cullerada sopera de crema de castanya per damunt. Amb l'ajuda d'un escuradents remenem lleugerament la crema i la massa:


Acabem d'abocar la resta de la massa i ho enfornem durant uns 45-50 minuts.

Deixem refredar el plum cake a dins el motlle i quan estigui fred el desemmotllem amb cura.
 


Bon profit!!!!









Ja s'acosta la Castanyada!! Tot i que sembla que l'haurem de celebrar amb bermudes i camisa hawaiana...

Aquest any és el primer que faig panellets a casa. I com que tenia praliné d'avellana i durant les vacances a França vaig fer un carregament de pots crema de castanya de l'Ardèche, he aprofitat per barrejar ingredients i experimentar.
El panellet de castanya l'havia fet l'any passat a classe de confiteria, però he modificat els ingredients i no els he arrebossat amb sucre perquè ja són prou dolços.

Per als amants de l'avellana, com jo, el panellet de praliné és brutal. No m'ho pensava, però es nota molt el gust del praliné; a diferència del de castanya, al qual cal afegir una gota de crema de castanya perquè el gust quedi més pujat.

Aprofitaré aquest post per participar per primera vegada al recull mensual de Memòries d'una cuinera, que aquest mes està dedicat als panellets.

Ingredients (aprox. 60 panellets en total):
-450 g farina d'ametlla
-360 g sucre llustre
-108-135 g clares d'ou (jo les he fet servir pasteuritzades)
-60 g praliné d'avellana
-60 g crema de castanya
-crema de castanya per decorar
-gianduja d'avellana
-avellanes torrades

Elaboració:
El primer que fem és barrejar la farina d'ametlla i el sucre llustre. A continuació barregem 108 g de clares i, si cal, n'afegim fins a arribar a un màxim de 135 g.  (jo vaig posar els 135 g)
La quantitat de clares dependrà de la humitat que tingui la farina d'ametlla, l'ambient... Heu de tenir en compte que un cop afegides les clares encara s'hi haurà d'afegir el praliné i la crema de castanyes i que això ens aportarà humitat a la massa.

Amassem bé i quan tinguem una pasta homogènia, la dividim en dues parts iguals. En una hi afegim praliné i, a l'altra, la crema de castanyes.

Barregem bé cada una de les masses, les filmem i les deixem 24 hores a la nevera.

L'endemà, de cada massa, fem peces de 15 g i els donem la forma que vulguem. Els de praliné els he fet allargats i els de castanya rodons amb un forat al centre per poder-lo omplir de crema un cop freds.
Com que els panellets de praliné els he decorat amb una avellana, per evitar-me problemes a l'hora de col·locar-les he fet una mena de clot a les peces abans de coure, Així:

   
Als de castanya els he fet un forat al centre i dues marques als costats.

A mesura que tenim els panellets formats els posem en una safata de forn amb paper sulfuritzat i els coem a 220ºC durant uns 5 minuts amb escalfor a dalt perquè no es cremin de sota.
Si passats els 5 minuts, veieu que encara no han agafat color, deixeu-los una mica més però no en traieu els ulls de sobre perquè es cremen molt ràpidament.

Haureu de fer 2 fornades: una per als de praliné i una altra per als de castanya.

Per decorar els panellets de praliné: desfem gianduja al microones, hi suquem la meitat del panellet, hi posem una avellana i quan els tinguem tots llestos, els posem unes hores a la nevera perquè s'endureixin.

Per decorar els panellets de castanya: posem una mica de crema de castanya en una màniga pastissera i, anem omplint els foradets.

I ja els tenim!!


 Bon profit i bona castanyada!!!!










Aquesta estiu, llegint una recepta d'empanada del blog Cuinant entre llibres, em van venir ganes de versionar-la i tastar la massa de la Cocinera; ja que al blog en feien bona crítica.

L'empanada que vaig fer és de carn amb albergínia, carabassó, ceba, all i tomàquet. I la veritat és que ens va agradar molt i la massa era molt bona per ser industrial. La propera vegada que en faci, serà amb massa casolana. A veure com surt :)

Com la majoria de menjars, d'un dia per l'altre millora molt i és pot fer servir com aperitiu o com a plat complet.

Aquí en teniu la recepta:

Ingredients (empanada gran):
-2 masses per empanada
-200 g carn picada de porc
-200 g carn picada de vedella
-1 ceba
-3 grans d'all
-2 albergínies mitjanes
-1 carabassó
-4 cullerades de tomàquet triturat
-orenga al gust
-sal
-sucre
-oli d'oliva
-ou per pintar

Elaboració:
Preescalfem el forn a 200ºC amb temperatura a dalt i a baix.

El primer que fem és netejar i picar la ceba i els alls. Ho sofregim amb un bon raig d'oli i quan la ceba comenci a ser transparent hi afegim les albergínies i el carabassó també tallats a quadradets petits. Salem al gust.

Un cop la verdura estigui cuita, la reservem i a la mateixa paella hi coem la carn picada. Quan estigui cuita, hi posem 4 cullerades de tomàquet triturat amb una mica de sal i sucre.

Quan tinguem la carn llesta, hi barregem la verdura i ho aromatitzem amb orenga.

Estirem la primera massa per empanada en una safata de forn. Repartim la farsa, deixant una vora d'un dit de gruix per poder-la tancar després.
Estirem la segona massa per empanada, a mode de tapa, i anem caragolant les vores per tancar-la.

Amb l'ajuda d'un ganivet fem uns talls a la part superior de l'empanada perquè no s'infli durant la cocció.
La pintem amb un ou batut i la coem al forn fins que estigui daurada.


Bon profit!!!!














Això va de pastissos últimament, ara que sembla que l'estiu ens deixa ja ve de gust fer treballar el forn.

El pastís en qüestió és un pastís de pastanaga o Rüblitorte banyat amb un glassa lleugera, que en deixar-la reposar queda cruixent i gens empalagosa. Recorda una mica la cobertura dels donuts.

Aquesta recepta la vaig fer per aprofitar les pastanagues que tenia per la nevera, fet gens estrany en una casa on hi viu un conill d'angora :)   No serà l'última vegada que el faci!

Cal dir que és un pastís força humit i que aguanta 3 o 4 dies ben bé (tapat, clar). A més, admet moltes modificacions com ara: jugar amb les espècies, fer la cobertura més espessa o amb mascarpone o filadèlfia, acompanyar-lo amb nata, posar-hi diferents fruits secs, etc.

En aquesta ocasió vaig jugar amb la combinació de pastanaga i ametlla; ja que les pastanagues de decoració les vaig fer pintant massapà i la massa del pastís també porta ametlla triturada.

Ingredients (motlle de 26 cm):
-400 g pastanagues
-100 ml suc de taronja
-180 g mantega pomada
-4 ous
-200 g sucre
-un pessic de sal
-200 g ametlles crues triturades
-1 llimona
-7 g sucre avainillat
-1 pessic mou moscada
-1 pessic de canyella
-1 pessic de cardamom
-1 cullerada de rom
-250 g farina
-1 sobre de Royal
Per la glassa:
-200 g sucre llustre (si voleu una glassa espessa, n'haureu d'afegir)
-suc d'una llimona
-1 clara d'ou
-massapà per decorar (opcional)

Elaboració:
Preescalfem el forn a 180ºC amb escalfor a dalt i a baix.

Comencem rentant i pelant les pastanagues. A continuació, les ratllem o, si volem fer més via, les passem per la picadora elèctrica.

Fem 100 ml de suc de taronja i en posem la meitat a les pastanagues.

En un bol a part, posem els rovells, el sucre, la sal i la mantega pomada i ho batem tot fins a tenir una massa homogènia.

Tot seguit piquem 200 g d'ametlles crues i les afegim a la massa anterior, juntament amb la pela d'una llimona, el rom, el sucre avainillat i les espècies. Ho remenem amb moviments suaus de baix cap a dalt amb l'ajuda d'una llengua.

Ara hi posem les pastanagues que teníem reservades i la resta de suc de taronja i ho barregem amb moviments suaus també.

Tamisem la farina i el llevat i l'anem incorporant molt a poc a poc a la massa. Aquest procés també el fem amb la llengua.

Per últim, en un altre bol muntem les clares amb una punta de sal i les incorporem amb compte a la barreja anterior.

Untem el motlle amb mantega i hi aboquem la massa.

Coem el pastís durant uns 50 minuts (a un nivell per sota de la meitat del forn) i llavors amb un escuradents comprovem que està ben cuit. Si no és així, el deixem uns minuts més.

Un cop estigui cuit, deixem reposar el pastís 15 minuts abans de desemmotllar-lo. Deixeu-lo refredar a sobre una reixeta.

Per la glassa:
Batem una clara d'ou juntament amb el suc d'una llimona i 200 g de sucre llustre fins a obtenir una crema blanca no gaire espessa. Si voleu una glassa espessa que us cobreixi el pastís de blanc, haureu d'afegir més sucre.

Quan ho tinguem llest, col·loquem el pastís damunt una reixeta de forn i hi aboquem la glassa pel damunt i amb l'ajuda d'una espàtula l'anem escampant uniformement. Si a sota la reixeta hi posem una safata de forn o una paper de plata podrem recuperar el sobrant de glassa i fer una segona capa o tapar clapes.

Deixem reposar el pastís un parell d'hores perquè la glassa s'endureixi i ja el podem decorar!!

Jo vaig pintar massapà amb colorants alimentaris i faig fer 12 pastanaguetes.

I ja ho tenim!!!




Bon profit!!!







 




El pastís que us presento avui fa honor al seu nom perquè es prepara en un moment i no té cap mena de complicació ni tècnica complicada. És un pastís per principiants i per mandrosos ;)

La preparació és ben fàcil: es pela i es talla la fruita i la massa del pastís s'afegeix al damunt.

Val a dir que tot i la senzillesa és boníssim, la poma li aporta una textura suau i esponjosa i la mantega juntament amb la canyella aporten una aroma increïble. 

El resultat us asseguro que és espectacular. Les dues vegades que l'he fet la gent ha quedat molt sorpresa. Així que no teniu excusa per no quedar bé amb les postres.

Personalment us recomano fer servir pomes Fuji perquè les Golden deixen el pastís una mica més humit. Això va a gustos.

La recepta la vaig treure de la revista Hembakat, que no falla mai.

Ingredients (per una safata d'uns 18 x 25 cm):
-4 pomes Fuji petites
-2 cullerades de sucre  morè
-1 culleradeta de canyella
-125 g de mantega (i una mica més per untar la safata)
-3 ous
-130 g sucre
-1 culleradeta de Royal
- 160 g de farina

Elaboració:
Preescalfem el forn a 200ºC.

El primer que cal fer és untar la safata que utilitzarem amb mantega. Tot seguit, pelem, traiem els cors i tallem les pomes a làmines (uns 5 mm de gruix) i les posem a la safata.

Hi posem 2 cullerades de sucre morè per sobre   i una culleradeta de canyella.

Tot seguit, desfem 125 g de mantega al microones. Quan la tinguem llesta, l'aboquem en un bol i hi afegim els 130 g de sucre. Ho batem perquè es barregi bé i a continuació i posem els ous. Amb la batedora elèctrica o barregem tot fins que quedi blanquinós.

Tamisem la farina i el Royal i amb l'ajuda d'una llengua ho anem incorporant suaument a la massa.

Aboquem la massa per damunt de les pomes i movem la safata perquè quedi tot ben distribuït.

Ho coem al forn a uns 180ºC una mitja hora o fins que veiem que està torradet.

Aquest pastís queda genial amb gelat de vainilla i toffee o nata muntada. Un pecat!



Bon profit!!

















Ara sí que ja ha arribat la calor i la xafogor, i sembla que en tindrem per llarg. Com cada estiu, vaja.
Aprofitant, doncs, les temperatures d'aquests dies no hi ha res millor que beure un gotet de llimonada ben freda! Amb aquest toc àcid és ideal per treure la set. 

La llimonada que us presento l'he adaptada d'una de les moltes receptes de la Martha Stewart, perquè en té d'un munt de varietats!

En la recepta original ella hi posa menta, jo com que no en tenia no n'he posat i, a més, hi he afegit xarop d'atzavara perquè només amb l'almívar em semblava massa àcid. I tot i així encara té un toc d'acidesa, indispensable pel meu gust en una llimonada casolana.

Val a dir que aquesta beguda combina amb moltes herbes aromàtiques com el romaní, l'alfàbrega, la menta, la sàlvia... 

També la podeu perfumar amb rodanxes de llima, que li donen un toc exòtic.

Ingredients:
-120 gr sucre
-130 g d'aigua
-400 ml de suc de llimona (unes 9 o 10 llimones)
-500 ml d'aigua freda
-1 cullerada de xarop d'atzavara
-gel al gust

Elaboració:
Per a l'almívar, posem 120 g de sucre i 130 d'aigua en un cassó i ho remenem. Quan arrenqui el bull ho retirem del foc i ho deixem refredar.

Mentrestant, fem el suc de llimona. Quan el tinguem hi afegim mig litre d'aigua ben freda, l'almívar i el xarop d'atzavara i ho remenem bé fins que quedi tot ben integrat.

En el moment de servir hi afegim gel i, si ho volem, hi podem posar herbes aromàtiques, rodanxes de llimona, llima...

A gaudir de l'estiu!!




Bon profit!!!!!













Ara que estem a ple estiu, torno a experimentar amb les receptes d'aprofitament. Aquest cas, es tracta de les albergínies. 

Volia fer alguna cosa diferent i nova, que no hagués tastat mai. I fent recerca per internet vaig veure moltes receptes de croquetes d'albergínies. Em vaig decidir per fer-les amb pernil i ceba per assegurar-me que a casa ens agradaria el resultat.

I quin resultat! Són boníssimes i el farcit és molt suau.

Ingredients (per 12 unitats):

-3 albergínies petites o 1 de gran
-1 ceba (no gire gran)
-80 g de pernil salat
-2 cullerades rases de farina
-4 cullerades de llet
-sal
-ou batut
-pa ratllat

Elaboració:
El primer que cal fer és pelar i picar la ceba ben fina. La posem a coure a foc fluix amb una mica d'oli i mentrestant rentem i piquem ben fines les albergínies.

Quan la ceba estigui enrossida hi afegim les albergínies i ho salem lleugerament, perquè encara falta el pernil salat. Ho deixem coure.

Tallem el pernil salat a trossets petits i ho afegim a la ceba i les albergínies sofregides. Ho remenem bé i hi posem 2 cullerades de farina. Deixem que la farina es cogui sense deixar de remenar.

Quan la farina s'hagi absorbit, és hora d'afegir 4 cullerades de llet (si cal, en podem afegir més). Remeneu contínuament i veureu que la massa s'espesseix de seguida i la massa es desenganxa completament de la paella. Rectifiquem de sal si cal.

Un cop la massa tingui la consistència que volem, la posem en un plat, l'aplanem i la desem a la nevera durant 24 hores ben filmada perquè no faci crosta.

L'endemà, batem un ou i preparem un plat amb pa ratllat. Anem formant les croquetes i les passem primer per ou i després les arrebossem.

Les fregim en una paella amb l'oli ben calent i ja les tenim llestes!




Bon profit!!!!











Continuem amb les receptes alemanyes :)  ara que ja tinc a les mans el llibre Heimweh-Küche Backen això serà un no parar!
Vaig comprar aquest llibre per internet una mica a cegues; ja que només havia vist unes pàgines de mostra a la web on el venien. Però quina grata sorpresa quan el vaig rebre! És una mina de receptes tradicionals de diferents regions d'Alemanya. Hi ha pastissos, receptes nadalenques, pans, galetes... I brètzels!! (que per cert, en català va accentuat segons la Gran Enciclopèdia Catalana).

Aquests pans llaçats es troben a tot arreu d'Alemanya i a molts països del nord d'Europa encara són el símbol dels forns de pa, com a Suècia:


Personalment les brètzels m'encanten! (també es poden dir Pretzel, Brezn o Laugenbretzel, entre d'altres) 
Tenen un gust i una textura que no es pot comparar amb cap pa català ni ibèric per extensió. Són d'un color marró vermellós per fora i amb una molla molt blanca. A més, la crosta ha de ser cruixent i l'interior ben tovet. Això s'aconsegueix fent-los un bany amb bicarbonat sòdic o sosa càustica alimentària (d'aquí el nom de Laugenbretzel o bretzel de lleixiu) i després fornejant-los. 
Val a dir que el bicarbonat sòdic (Natron en alemany) el vaig comprar a Alemanya l'estiu passat al supermercat i  a casa nostra suposo que a les drogueries en tindran, però no ho sé del cert.

Val a dir que hi ha moltíssimes variants de bretzels. Les que us porto jo són les clàssiques amb sal gruixuda.

Ingredients (9 unitats):
-500 g de farina (250 g farina normal + 250 g farina força)
-11 g llevat liofilitzat
-125 ml llet tèbia
-100 ml aigua tèbia
-1 pessic de sucre
-30 g mantega tova
-1 culleradeta sal
-50 g de bicarbonat sòdic
-sal gruixuda

Elaboració:
Barregem la llet i l'aigua en un got. Posem la farina en un bol i hi fem un clot al mig on hi posem el llevat, un pessic de sucre i 125 ml de la barreja d'aigua i llet. Ho barregem perquè el llevat es barregi i ho deixem reposar 20 minuts tapat.

Passada aquesta estona hi afegim la resta de l'aigua i llet, la mantega i la sal i ho amassem durant uns 5 minuts o fins que la massa quedi llisa i no s'enganxi.

Formem una bola i ho deixem reposar tapat durant uns 25 minuts.

Preescalfem el forn a 200ºC.

Quan tinguem la massa llesta, la pesem i la dividim en 9 porcions. Cada brètzel pesarà entre 80 i 90 g aproximadament. Les podeu fer més grosses, és clar.

Ara és hora de formar-les. Comencem fent un xurro d'uns 60 cm de llarg, tenint en compte que el centre ha de quedar panxudet i les puntes ben primes. D'aquesta manera la forma final serà la bona.


Ara toca fer la forma característica. El que hem de fer és agafar les 2 puntes, posar-les una al costat de l'altre i fer-hi 2 girs:


































Ara agafem la punta que ens queda a la dret i l'enganxem a la part dreta inferior de la bretzel:


I ara enganxem la punta esquerra al cantó esquerra. Ja ho tenim!


Anem fent fins a tenir totes les bretzels llestes. I quan les tinguem fetes, posem a bullir una olla amb 2 litres d'aigua i 50 g de bicrbonat sòdic.

Quan bulli, amb molt de compte i amb guants protectors fem un bany de 30 segons a cada bretzel.

Les traiem amb una espàtula o escumadora i les col·loquem a la safata del forn amb paper sulforitzat. Tot seguit, els hi posem la sal gruixuda. 

(Tot aquest procés jo ho vaig fer en 2 tandes perquè nomes tinc una safata de forn. Així doncs, mentre una tirada de brètzels estava al forn, formava les altres i els hi feia el bany.)

Les brètzels s'han de coure durant uns 20 minuts o fins que veiem que han agafat el color característic.

Les deixem refredar en una reixeta i ja les tenim.




Es poden menjar soles o acompanyades d'unes Weisswürste i mostassa dolça.


Bon profit!!!






Avui viatgem fins al nord d'Alemanya. Concretament a Hamburg, ciutat originària d'aquest dolç deliciós.
El Franzbrötchen es fa amb brioix danès i es farceix de canyella i sucre. Senzill i espectacular. La forma pot recordar una mena de croissant aplanat; ja que és un espiral aplanat per la meitat.

La massa és més contundent que un croissant i, per tant, menys fullada. És un berenar que m'encanta i em recorda la meva estada al Nord d'Alemanya fa uns anys.

Us deixo la recepta que he tret del llibre Heimwehküche Backen.

Ingredients (per 8-10 peces):
-500 g farina (meitat força i meitat farina normal)
-14 g llevat liofilitzat
-250 ml llet tèbia
-70 g sucre per la massa
-100 g mantega pomada
-1 pessic sal
-150 g mantega freda (tallada a làmines)
-150 g sucre pel farcit
-2 culleradetes de canyella

Elaboració:
Comencem preparant la massa: en un bol posem la farina tamisada i hi fem un volcà. Dissolem el llevat amb 100 ml de llet tèbia i ho aboquem al centre del volcà. Hi posem un pessic de sucre i ho barregem amb la farina.
Ho deixem reposar 20 minuts tapat.

Després afegim la resta de la llet, 70 g de sucre, la mantega pomada i la sal a la premassa que ha estat reposant i ho amassam tot durant 5 minuts o fins que la massa no s'enganxi als dits.

Fem una bola i ho deixem fermentar fins que hagi quasi doblat el volum, uns 30 minuts.

Enfarinem lleugerament la taula on treballarem i estirem la massa fins a formar un rectangle de 40 cm x 30 cm.

Col·loquem les làmines de mantega freda a la part dreta del rectangle:




Amb l'altra meitat de la massa tapem la mantega i en segellem les vores perquè no s'escapi el greix.


Estirem la massa fent un altre rectangle de 40x30 i fem un plec senzill: dividim mentalment el rectangle en 3 parts. La part de la dreta la dobleguem a la part central i la part de l'esquerra la col·loquem també al centre:


Filmem la massa i la deixem a la nevera fins que estigui freda.

Mentrestant barregem 150 g de sucre i la canyella en un bol i ho reservem. I preescalfem el forn a 200ºC.

Quan la massa estigui freda la tornem a estirar un altre cop en forma de rectangle (amb la taula enfarinada) i hi escampem el sucre i la canyella per tota la superfície.



Fem un rotlle a partir de la part llarga del rectangle i tallem peces de 4 cm d'ample. Podem tallar la mica de massa de les 2 puntes perquè totes les peces siguin iguals.

Amb l'ajuda del mànec d'una cullera de fusta aplanem els rotlles pel la meitat i els aixafem una mica amb la mà.
Us recomano enfarinar el pal de la cullera perquè la massa no s'hi enganxi. A la foto dels Franzbrötchen podeu veure que la massa està trencada perquè se'm va enganxar la cullera.


Coem els Franzbrötchen en una safata de forn amb paper sulforitzat durant uns 15-20 minuts o fins que estiguin cuits. Penseu que la primera fornada trigarà més estona que la segona.
Deixeu-los refredar en una reixeta.



Bon profit!!




















Ara sí! Feia temps que tenia pendent publicar la recepta d'aquestes postres italianes tan conegudes, tot i que les he fetes més d'un cop.

El tiramisù és molt ràpid i fàcil de fer i el resultat és espectacular, no falla mai. Això sí! A l'estiu heu d'anar amb compte i mantenir-lo refrigerat fins que us el mengeu.

A casa ens agrada molt i amb la caloreta és ideal!

Ingredients (5 tiramisùs individuals):
-3 ous
-60 g sucre + 1 culleradeta de sucre pel cafè
-250 g mascarpone
-cafè (a més hi podeu posar una mica de licor de cafè o vi Marsala)
-200 g de savoiardi (melindros durs)
-cacau en pols

Elaboració:
El primer que fem és el cafè, se'n necessiten uns 100 ml aproximadament.Hi dissolem una culleradeta de sucre i ho deixem refredar.

Tot seguit separem les clares dels rovells.

Reservem les clares a la nevera i blanquegem els rovells amb 40 g de sucre. Ho tindrem llest quan la barreja estigui ben esponjosa i d'un color groc pàlid.

A continuació batem el mascarpone amb una forquilla, perquè perdi consistència i quedi més tou. L'afegim a poc a poc als rovells i ho anem homogeneïtzant amb la batedora.

Ho reservem a la nevera i ara, agafem les clares. Les comencem a muntar i a la meitat del procés anem afegint els 20 g de sucre sobrants a poc a poc. Quan les tinguem a punt de neu, ben fermes, les incorporem a la barreja de rovells de mica en mica i integrant-les amb moviments suaus i de baix a dalt. Aquest pas l'heu de fer amb l'ajuda d'una llengua de silicona perquè amb la batedora no us anirà bé.

Quan tinguem la massa ben integrada, en posem 2 cullerades a cada bol o got de presentació. Això serà la 1a capa de les postres.

Suquem els savoiardi al cafè i els col·loquem de manera que el mascarpone que hem posat quedi cobert. Ja tenim la 2a capa.

I finalment acabem d'omplir els bols amb més mascarpone. I ja està llesta la 3a capa.

Ho posem a la nevera perquè quedi compacte (unes 2 hores) i al moment de servir hi posem cacau en pols per damunt.

Ja ho tenim!!!



Bon profit!!!!












Els dolços que us presento avui són els dorayakis, els pastissets que tant agraden al Doraemon. Són molt senzills de fer però es necessita temps, sobretot, si fem l'anko de manera casolana. Estan formats per dos discos semblants als pancakes americans i es farceixen típicament amb anko. Tot i que s'hi pot posar melmelada, crema de xocolata, nata i fruita, etc...

L'anko és una pasta dolça que es fa amb azukis, uns fesols vermells molt típics al Japó, i que s'utilitzen molt en pastisseria per fer mochis, gelats, etc...

Fa dies vaig comprar mig quilo d'azukis ecològics perquè tenia pendent fer anko casolà i ahir em vaig animar a preparar-lo. Heu de tenir en compte que aquesta pasta s'ha de deixar refredar i, per tant, s'ha de fer amb prou antelació.

En canvi, els discos és recomanable fer-los i consumir-los ràpidament perquè perden la humitat i la textura varia.

Em van sortir 6 dorayakis força grans, d'uns 12 cm de diàmetre. És a dir, 12 discos.

Ingredients per l'anko:
-150 g d'azukis
-150 g de sucre
-un pessic de sal
-aigua per remullar i per bullir

Elaboració de l'anko:
La nit abans netegem i posem en remull els azukis perquè ens sigui més ràpid coure'ls.

L'endemà els posem a bullir amb aigua abundant i els deixem coure uns 30 minuts o fins que veiem que estan tous. Els escorrem i els tornem a posar a l'olla amb el sucre. Anem remenant constantment  perquè el sucre no s'enganxi i quan hagi reduït i veiem que la massa és espessa, ho posem en un recipient a refredar.
Jo ho vaig filmar i quan va estar tebi ho vaig desar a la nevera fins a l'hora de fer-lo servir.


Ingredients pels discos:
-2 ous
-120 g de sucre
-30 g de mel
-200 g de farina
-120 ml d'aigua tèbia
-1'5 g de bicarbonat
-1'5 g de llevat químic

Elaboració dels discos:
Batem els ous a mà fins que comencin a espumejar. Seguidament hi afegim el sucre i la mel i batem.

Quan estigui tot ben integrat hi afegim l'aigua amb el bicarbonat dissolt i tornem a batre.

Finalment anem posant la farina i el llevat químic a poc a poc per no formar grumolls.

Quan tinguem la massa feta, la deixem reposar uns 20 minuts.

Passada aquesta estona posem una paella antiadherent i untada lleugerament amb oli (jo hi vaig passar un paper de cuina amb oli) perquè els discos no se'ns enganxin a la superfície.

Quan tinguem la paella ben calenta coem els discos d'un en un a foc mitjà. La mesura que vaig fer servir jo era la de 3/4 d'un cullerot de cuina. Si els voleu fer més petits, reduïu la quantitat de massa.
Aboquem la massa al centre de la paella i quan veiem que apareixen bombolles, la girem:


Un cop girat el disc, hem d'estar força atents perquè es cou molt ràpid i ja no apareixen bombolles.

Anem posant els discos en una reixeta perquè es refredin i quan els tinguem ja els podrem farcir amb l'anko:



Quan tinguem el farcit en un dels discos, només cal posar-ne un altre damunt i fer pressió als costats perquè quedin més o menys enganxats.

I ja els tenim!!


Bon profit!!!!!!!!!!!!!