Per tercer any consecutiu hem tornat a collir móres! Aquest estiu, després d'un hivern i una primavera amb molta pluja, les móres fan molt de goig tot i la poca dolçor que tenen si ho comparem amb les dels estius anteriors.

Com que n'hi ha tantes i ja són molt madures hem repartit la collita en dues tandes. Una ha servit per fer melmelada i l'altra per a experimentar una mica amb diferents postres i dolços.

El primer dolç que he fet han sigut aquestes espirals de brioix amb móres.

Fa temps que segueixo la revista culinària danesa MAD & Venner però encara no havia fet cap recepta. L'altre dia em va cridar l'atenció una recepta d'espirals de brioix amb nabius perquè la farina que feien servir no era de força. Era farina normal i corrent. I vaig pensar: -Això ho he de provar!

I el resultat ha sigut molt bo, el brioix va quedar molt flonjo i gustós. A més, va pujar correctament, que és el que em preocupava.
Suposo que aquesta recepta no serviria per a fer els típics brioixos rodons o allargats; ja que aquesta massa tendeix a expandir-se i no crec que la forma es mantingués.

És ben veritat que moltes coses s'han de provar, no val a fer cas sense més ni més del que ens expliquen. Perquè de vegades et sorprens.

Aquí en teniu la recepta!

Ingredients (16 espirals):
Per la massa:
-520 gr farina
-250 ml de llet tèbia
-5 gr de llevat liofil·litzat
-75 gr de sucre
-ratlladura d'una llimona
-1 polsim de sal
-1 ou
-75 gr de mantega

Pel farcit:
-300 gr de móres
-sucre avainillat al gust
-sucre morè al gust

A més:
-ou batut
-sucre morè per decorar
  


Elaboració:
Primer de tot hem de netejar bé les móres i deixar-les escórrer.

A continuació preparem la massa: En un bol barregem tots els ingredients menys la mantega. Ho amassem durant uns 10 minuts i hi afegim la mantega a quadrats. Ho treballem fins que la massa quedi llisa.

Arribats a aquest punt, untem un bol amb oli i hi posem la massa perquè fermenti durant una hora aproximadament tapada amb un drap. A banda, jo també vaig untar una mica la massa de brioix perquè no formés crosta.

Preescalfem el forn a 220ºC.

Quan la massa hagi fermentat, l'estirem en forma de rectangle en una superfície untada lleugerament amb oli.

El rectangle em fa fer uns 45 cm de llarg i uns 20 cm d'ample.

Quan ho tinguem fet, escampem les móres, el sucre avainillat i el sucre morè. Hem de deixar una vora sense farcit d'uns dos dits a la part superior del rectangle. D'aquesta manera els espirals quedaran segellats.
Hem de posar móres als laterals del rectangle per evitar que ens quedin les peces de les puntes sense farcit.

Un cop fet això, cargolem la massa longitudinalment començant des de la part inferior fins a formar un cilindre. Com un braç de gitano.

Tallem les peces d'uns 2 cm d'ample o de manera que ens surtin 16 espirals.

Col·loquem els espirals en safates de forn cobertes amb paper encerat i els pintem amb ou batut. Els podem decorar amb una mica de sucre morè per damunt i els enfornem durant uns 15 minuts.

Els deixem refredar i ja es poden menjar!

 
Bon profit!!!
















 











Continuem amb les receptes d'aprofitament de verdures de temporada. En aquest cas són cebes, pebrots i albergínies.

Aquest tipus de coques són molt típiques a les comarques de Tarragona i Lleida, on es feien necessàries per a poder aprofitar les verdures i la farina.

La idea de fer coques amb recapte em va venir el cap de setmana passat mentre en menjàvem per dinar a casa uns amics. 

Investigant per internet vaig trobar moltes versions per fer la massa, però la majoria portaven molt llevat i no m'acabaven de convèncer.

Per casualitat vaig anar a parar al blog: No al pan de gasolinera, us el recomano de veritat. La massa porta molt poc llevat i la fermentació és curta. El resultat: una coca primeta, cruixent i boníssima.

Els farcits de les diferents coques poden ser del més variat. En total surten 4 coques de la mida d'una safata de forn. Però les podeu fer més grans o més petites segons la gana que tingueu o el tipus de forn.

Jo en vaig fer 5 de diferents mides i de gustos. Alguna fins i tot, era un híbrid de coca amb recapte i pizza.


Ingredients (4 coques):
Massa:
-500 gr frina panificable
-290 gr d'aigua a temperatura ambient
-25 gr d'oli d'oliva
-10 gr de sal
-5 gr de llevat liofilitzat
-oli per pintar

Farcit:
-3 cebes
-1 pebrot gran
-5 albergínies petites
-ou (opcional)
-pebre roig de la Vera
-julivert
-oli
-sal

Elaboració:
Barregem la farina, l'aigua i l'oli en un bol i ho deixem reposar tapat amb un drap durant una hora. No cal treballar la massa perquè l'amassat es fa després.

Un cop passada una hora hi afegim la sal i el llevat i ara sí, ho amassem durant uns 10-15 minuts fins que la massa quedi llisa.

Tornem a tapar la massa i la deixem fermentar una hora aproximadament a temperatura ambient, o fins que hagi doblat el volum.

Mentrestant podem anar preparant les verdures. Les rentem, pelem i tallem al gust i les passem per la paella. 
Primer coem les albergínies fins que veiem que comencen a ser tendres. Les reservem en una safata.
Ara fem el mateix amb el pebrot i, finalment, amb la ceba. Hem de pensar de no barrejar les verdures perquè així les podrem posar per separat a la coca.

Preescalfem el forn a uns 250ºC, i quan la massa hagi fermentat l'estirem ben prima a damunt d'una superfície ben enfarinada.

A mesura que les tinguem llestes, les col·loquem damunt les safates de forn i les pintem amb oli d'oliva. Les enfornem d'una en una durant 2 minuts a la part inferior del forn. D'aquesta manera la coca queda més cruixent.

Les retirem, i hi posem la verdura o el recapte per damunt. També hi podem posar ou, arengades, llangonissa, etc... Salem, posem pebre roig, un raig d'oli i julivert. Ara tornem a enfornar les coques a mitja alçada fins que veiem que la massa està daurada.

Les deixem refredar una mica i a menjar!!
























Bon profit!! i perdoneu la mala qualitat de les fotos però la pressa per sopar no és bona...





En ple estiu toca fer receptes d'aprofitament, quin remei! I que bo!

Viure en un poble, encara que només sigui per uns dies, té aquestes coses: la majoria de familiars i coneguts tenen tros i si el temps ha sigut generós (com és el cas) hi ha fruita i verdura per parar un tren: síndries, melons, tomàquets, albergínies, carabassons, pebrots, enciams, bledes...

I d'aquí poc ametlles, avellanes i figues!

Així que s'ha d'aprofitar tot el que et donen ja sigui fent conserves, amanides o gaspatxo.

D'aquesta sopa freda a casa els meus pares se'n menja molta perquè ens encanta i la meva mare la fa boníssima. A més, la completem amb patata bullida i ou dur. 

Així doncs, la recepta que us porto és la del gaspatxo que fa la meva mare a casa. 

A nosaltres ens agrada bastant lleugera i amb poc gust d'all, però això es pot modificar afegint més o menys quantitat d'ingredients i variant la quantitat d'aigua i pa sec.

Ingredients (8-10 racions):
-1 kg de tomàquets madurs
-1 gra d'all
-1 cogombre (250 gr)
-1/2 ceba tendra (50 gr)
-1 pebrot petit (80 gr)
-120 gr de pa sec
-sal al gust
-4 cullerades d'oli d'oliva
-1 cullerada de vinagre


Elaboració:
Primer cobrim el pa amb l'aigua mineral perquè s'estovi.

A continuació netegem els tomàquets i els pelem. Els podem escaldar perquè ens sigui més fàcil el procés.

Un cop tinguem els tomàquets llestos, pelem i tallem l'all, el cogombre, la ceba i el pebrot.

Posem totes les verdures en un recipient i els triturem amb el túrmix juntament amb el pa i l'aigua.

Quan estigui tot ben liquat, hi posem la sal, l'oli i el vinagre. I si veiem que està molt espès hi afegim més aigua.

Ara només caldrà corregir de sal i comprovar que el gust és l'adequat. Podem afegir més all, ceba, pebrot...

Us recomano fer el gaspatxo amb unes 2 o 3 hores d'antelació i desar-lo a la nevera fins a l'hora de consumir. D'aquesta manera el gaspatxo serà més gustós i ben fred.

Si ho preferiu, podeu bullir un parell d'ous i una patata i quan estiguin freds, els podeu posar a trossos dins els gaspatxo. Nosaltres a casa sempre ho fem així.


Bon profit!



 





Aquest cap de setmana hem seguit amb la tendència oriental. L'última entrada del blog va ser de pa naan i aquesta és de fideus udon amb pollastre, verdures i una salsa a base de soja.

Com que fins passat l'estiu tinc el forn de vacances, toca experimentar amb els fogons.
Aquesta recepta va ser d'aprofitament 100%. Tenia uns fideus udon de feia temps, i em vaig proposar fer servir ingredients que tingués a la cuina. Com que el pollastre i la verdura sempre casen, vaig tirar pel dret i amb dues pastanagues, dues cebes i 4 filets van sortir uns yaki udon boníssims!

Els yaki udon bàsicament és un plat fet amb aquests fideus, verdura i carn. Tot sofregit al wok o paella (el meu cas) i acabat amb salsa de soja o qualsevol altra que hi vagi bé.

És un plat molt econòmic i sa. Ideal!

Ingredients (2 persones):
-2 cebes petites
-2 pastanagues mitjanes
-4 filets de pit de pollastre (hi podeu posar un pit sencer)
-salsa de soja al gust
-un polsim de canyella
-un polsim de gingebre mòlt
-6 cullerades d'aigua o brou
-1 culleradeta de maizena
-400 gr de fideus udon precuits
-julivert picat


Elaboració:
Primer cal que netegem, pelem i piquem les cebes i les pastanagues. I a continuació, ho posem en una paella amb oli calent i ho coem a foc mitjà fins que la ceba sigui transparent.

Mentrestant, tallem els filets de pollastre en tires d'1 cm d'ample per 5 cm de llarg aproximadament, salpebrem i ho afegim a la verdura.

Tot seguit, posem un polsim de canyella i de gingebre a la barreja de carn i verdura.

Quan ja ho tinguem gairebé cuit, incorporem un bon raig de salsa de soja i les 6 cullerades d'aigua. Remenem i salem al gust. Hi afegim la cullerada de maizena i barregem bé.
No cal que la salsa quedi espessa, simplement es tracta de lligar-la una mica.

Ara toca preparar els udon. Per això necessitem posar els fideus udon durant 1 minut en aigua bullint i amb un polsim de sal. Seguidament, els escorrerem i els afegim en un recipient o olla prou gran per poder mesclar-los amb les verdures i el pollastre.

Per servir podeu posar julivert picat per damunt.



Bon profit!!!!