El plat que us portem avui l'he fet per col·laborar amb la tercera edició dels Blogs Contra la Fam. Una proposta blogaire i solidària per donar a conèixer el Gran Recapte d'Aliments que tindrà lloc els dies 29 i 30 de novembre a tot Catalunya.

Si voleu fer un cop d'ull per saber-ne més, feu clic a la imatge:

https://www.bancdelsaliments.org/

La recepta és molt senzilla i econòmica. I pel tupper és ideal! Perfecta per a aprofitar aquelles verdures o restes de carn que ens sobren.

En aquest cas, el bulgur (blat precuit semblant al cuscús) va acompanyat de ceba, cansalada fumada i xampinyons Portobello.

Ingredients (4 persones):
-150 gr de bulgur fi
-300 gr d'aigua
-1 ceba mitjana
-1 safata de xampinyons Portobello
-Cansalada fumada al gust
-Julivert picat
-Sal i pebre al gust

Elaboració:
Primer de tot pelem i piquem la ceba i quan la tinguem llesta la posem a sofregir en una paella amb oli.

Mentrestant, tallem la cansalada a dauets i l'afegim a la ceba quan aquesta comenci a estar transparent.

Quan la cansalda estigui ben cuita, tallem els xampinyons a làmines i ho posem a coure amb la resta de sofregit. Salpebrem al gust.

Ara toca coure el bulgur; posem l'aigua a bullir amb una mica de sal i quan estigui a punt hi afegim el bulgur a foc suau. Anem remenant fins que veiem que s'ha begut tota l'aigua.

I ja només queda barrejar-ho tot i servir amb una mica de julivert picat.


 Bon profit!!!  I recordeu: els dies 29 i 30 acosteu-vos al mercat o al super i col·laboreu amb el Gran Recapte d'Aliments!










 
 




Sembla que tornem a agafar el ritme i esperem no perdre'l!! Avui us portem una focaccia mediterrània feta amb poolish.

Potser algú de vosaltres us preguntareu què és això de la poolish. No us espanteu! Es tracta d'un preferment que s'utilitza per donar gust suau, textura, acidesa i digestibilitat al pa o a la focaccia en aquest cas.
En altres paraules, es tracta d'una massa que es prepara amb antel·lació i, un cop fermentada, s'afegeix a la massa final.

Es fa a partir d'aigua, farina i moooolt poc llevat. I heu de tenir en compte que les quantitats d'aigua, farina i llevat de la poolish s'han de restar de la recepta base del producte que hem d'elaborar.
Per exemple: si la recepta de focaccia que tenim porta 600 grams de farina i fem una poolish amb 200 grams de farina, a l'hora d'amassar no posarem els 600 grams que ens marca la recepta, sinó 400.

Com que la quantitat d'aigua i de farina ha de ser la mateixa, el preferment que obtindrem després de la fermentació serà líquid i de textura enganxosa.

La idea principal és que la poolish fermenti a una temepratura no gaire càlida (uns 20ºC en el meu cas) i amb molt poca dosi de llevat. D'aquesta manera aconseguim que la massa agafi acidesa i, per tant, que el pa tingui millor textura, ens aguanti més dies i ens aporti aromes. També ajudarà a la formació del gluten i, per tant, la massa tindrà molta més elasticitat. 

Pel que fa a la quantitat de llevat que feu servir a l'hora d'elaborar la poolish dependrà del temps que disposeu. Com menys pressa tingueu, menys llevat haureu de fer servir. Per tant, més temps necessitarà la poolish per fermentar i arribar a la maduresa i més bo serà el resultat.

Acabada la parrafada sobre la poolish, si no heu entès res podeu mirar aquest link. :)

La recepta que he fet servir ha sigut la mateixa que vaig utilitzar per la focaccia de ceba i olives de l'Aragó, amb la diferència que he tret un 40% del pes de la farina i l'aigua per fer la poolish.
I he modificat els ingredients que van al damunt.

La recepta que us passo ja té els càlculs fets, així que només cal seguir-la al peu de la lletra per a fer la focaccia.

Ingredients per la poolish:
-135 gr farina de força
-135 gr d'aigua freda
-0'5 grams de llevat 

Elaboració de la poolish:
Primer de tot hem de dissoldre el llevat amb l'aigua freda. L'aigua pot estar a temperatura ambient, és important no posar-la tèbia perquè volem que la fermentació sigui llarga i el llevat actuï a poc a poc.

Tot seguit, en un bol barregem l'aigua amb el llevat dissolt i la farina. Ho remenem bé amb una cullera de fusta fins que no quedin grumolls. Ho filmem i ho deixem 11 hores (en el meu cas) a temperatura ambient (20ºC) en un lloc on no hi hagi corrents d'aire ni hi toqui el sol directament.
Veureu que està llesta quan la superfície estigui plena de bombolles i foradets d'aire.

La poolish la podeu deixar fermentar fins a 16 hores a una temepratura d'uns 20 graus. Si és a ple estiu, la poolish fermentarà molt abans.
I la podeu mantenir a la nevera fins a 3 dies.


Ingredients per la focaccia:
-200 gr farina força
-100 gr d'aigua tèbia
-35 gr oli d'oliva
-7 gr sal
-4 grams de llevat sec
-1 ceba petita
-1 gra d'all
-tomàquets cherry
-olives verdes i negres
-farigola fresca
-romaní fresc
-oli i sal maldon

Elaboració de la focaccia:
Comencem barrejant la farina, la sal i l'oli d'oliva en un bol. A continuació diluïm el llevat amb l'aigua tèbia i ho afegim a la barreja. Remenem bé i, a continuació, hi afegim la poolish.

Com que la massa és tan líquida, convé amassar-ho amb batedor elèctric durant uns 15-20 minuts o fins que veiem que es desenganxa del bol.

Quan arribem en aquest punt, enfarinem una superfície de treball i amb les mans també enfarinades, hi aboquem la massa. L'acabem d'amassar i quan estigui llisa li donem forma de bola.

La posem en un bol amb una mica de farina perquè no s'enganxi i la deixem fermentar durant una hora i mitja tapada amb un drap de fil humitejat (no mullat!). El millor es posar-la dins el forn apagat.

Quan la massa estigui llesta l'estirem amb les mans en una safata de forn untada amb oli. Aquest pas és millor fer-lo amb les mans untades d'oli per evitar que se us enganxi.

La tapem un altre cop i la deixem reposar 30 minuts més.

Mentrestant preparem els ingredients que volem posar al damunt. En aquest cas: tallem la ceba i l'all en juliana,  les olives per la meitat i els tomàquets cherries en quarts.

Preescalfem el forn a 200ºC.

Passada aquesta mitja hora, fem pressió amb els dits untats d'oli per tota la massa. Hi posem els ingredients que hem preparat, les herbes aromàtiques per damunt i ho reguem amb un raig d'oli. Ho deixem reposar 10 minuts més.

Coem la focaccia durant 40 minuts o fins que veiem que ha agafat un color dauradet.


Quan La traiem del forn hi posem sal maldon per damunt i ja ho tenim!

 


Aquesta foto l'he posada perquè veieu la feina de la poolish i el llevat :)


Bon profit!!





Després d'unes setmanes un pèl atrafegades, avui tornem a la feina bloguera!

La recepta d'avui l'he treta del llibret Tartas dulces y saladas d'Anne Wilson, que rondava per casa mons pares i que em faig apoderar ;) 
Ahir mirant les receptes que hi havia, vaig trobar aquesta que em va semblar força fàcil i ràpida de preparar. I.. efectivament! Bona i senzilla!

Un altre punt a favor de fer aquesta recepta és que podeu utilitzar les verdures que més us agradin i combinar-les amb peix, carn, bolets...

 A més, aquest pastís el podeu fer al matí i menjar-vos-el fred per dinar o sopar. O fins i tot el podeu fer amb un dia d'anterioritat, que encara serà més gustós.

Sense més explicacions, us deixo la recepta (amb les meves modificacions incloses):

Ingredients (pastís de 20 cm x 17 cm):
-2 cebes petites
-4 talls de bacó fumat
-2 carabassons mitjans
-2 pastanagues 
-300 gr de carabassa
-1 culleradeta de sal
-pebre al gust
-2 culleradetes d'herbes provençals
-90 gr de formatge emmental
-250 gr de farina de mitja força
-5 ous poc batuts
-3 talls de bacó per decorar


Elaboració:
Comencem pelant i picant la ceba. A continuació tallem 4 talls de bacó a trossets i posem aquests 2 ingredients a coure en una paella.

Preescalfem el forn a 180ºC.

Mentrestant netegem la resta de verdures i les piquem ben petites (jo ho he fet amb la picadora). A mesura que les tinguem picades, les posem en un bol gran on hi afegirem la sal, el pebre, les herbes, el formatge i la farina. Ho remenem tot fins que tots els ingredients estiguin ben barrejats.

Un cop la ceba i el bacó estiguin cuits, els afegim a la barreja anterior i també hi posem els 5 ous sense que estiguin gaire batuts.
Remenem bé.

 Ara ja tenim la massa a punt! És el moment de preparar el motlle: jo he agafat una safata de forn d'aquestes tipus Pirex (20 cm x 17 cm) i l'he untat amb oli. A continuació he retallat un paper de forn a mida de la base de la safata i amb l'ajuda de l'oli he fet que s'adherís bé. Això ens serà molt útil a l'hora de treure les porcions del pastís; evitarem que el cul del pastís quedi enganxat a la safata.


Ara sí, posem la barreja dins la safata i l'allisem.

Per decorar hi posem 3 tires de bacó i ho coem al forn uns 60 minuts. Això és el que ha trigat el meu forn.
El que he fet és coure el pastís 30 minuts a mitja alçada del forn i els últims 30 minuts l'he acabat de coure a la part baixa del forn.

Nota: La idea de les 2 tires que veieu a la foto era, en principi, per facilitar el desemmotllament del pastís; però al final he decidit tallar les porcions directament sense treure el pastís de la safata.

 

Bon profit!!!









Quina pinta i que bo!!!  Aquesta és l'última recepta d'aprofitament de móres i de l'estiu. 

Ja som al setembre i, la nostra estada per terres del Baix Camp s'ha acabat. Ara toca anar de vacances i desconnectar uns dies :)

La recepta que us portem avui és una mousse de iogurt grec amb una base de móres naturals i una salsa també de móres al damunt. Va resultar ser una recepta molt exitosa! Em pensava que no agradaria gaire i va quedar impressionant.

Aquestes postres són molt i molt fàcils de fer i en podeu variar les fruites segons els vostres gustos.

Ingredients (5 copes):
Per la mousse:
-4 iogurts grecs 
-4 fulls de gelatina
-200 ml de nata per muntar
-60 gr de sucre

Per la salsa de móres:
-200 gr de móres
-50 gr de sucre

A més...
-Móres i menta fresca per decorar


Elaboració:
Comencem hidratant la gelatina amb aigua ben freda.

Tot seguit, posem tots els iogurts en un bol i els batem juntament amb el sucre.

Escalfem una mica de nata al foc i hi desfem la gelatina que prèviament haurem escorregut.

Aboquem la nata calenta al bol amb els iogurts i el sucre i ho barregem bé.

Muntem la resta de la nata i, amb compte, l'incorporem a la barreja anterior.

Ja tenim la mousse preparada!

A cada copa hi posem unes quantes móres i hi aboquem la mousse de iogurt. Quan les tinguem totes a punt, les posem a la nevera durant unes 3 hores perquè agafi consistència.

Mentrestant podem anar preparant la salsa de móres: netegem i escorrem molt bé les móres, les posem en un cassó a foc mitjà i hi afegim el sucre.

Ho anem remenant amb compte fins que veiem que el sucre es desfà i les móres deixen anar el suc. Ho deixem coure uns 10 minuts i a cintinuació ho triturem amb el túrmix.

Com que els granets de les móres són força molestos, passem la salsa per un colador normal o xino i així ens quedarà ben fina.

La deixem refredar i  a l'hora de servir la copa en posem una mica per damunt de la mousse.

Ara només cal decorar-ho perquè quedi ben vistós!


Bon profit!!!










Per tercer any consecutiu hem tornat a collir móres! Aquest estiu, després d'un hivern i una primavera amb molta pluja, les móres fan molt de goig tot i la poca dolçor que tenen si ho comparem amb les dels estius anteriors.

Com que n'hi ha tantes i ja són molt madures hem repartit la collita en dues tandes. Una ha servit per fer melmelada i l'altra per a experimentar una mica amb diferents postres i dolços.

El primer dolç que he fet han sigut aquestes espirals de brioix amb móres.

Fa temps que segueixo la revista culinària danesa MAD & Venner però encara no havia fet cap recepta. L'altre dia em va cridar l'atenció una recepta d'espirals de brioix amb nabius perquè la farina que feien servir no era de força. Era farina normal i corrent. I vaig pensar: -Això ho he de provar!

I el resultat ha sigut molt bo, el brioix va quedar molt flonjo i gustós. A més, va pujar correctament, que és el que em preocupava.
Suposo que aquesta recepta no serviria per a fer els típics brioixos rodons o allargats; ja que aquesta massa tendeix a expandir-se i no crec que la forma es mantingués.

És ben veritat que moltes coses s'han de provar, no val a fer cas sense més ni més del que ens expliquen. Perquè de vegades et sorprens.

Aquí en teniu la recepta!

Ingredients (16 espirals):
Per la massa:
-520 gr farina
-250 ml de llet tèbia
-5 gr de llevat liofil·litzat
-75 gr de sucre
-ratlladura d'una llimona
-1 polsim de sal
-1 ou
-75 gr de mantega

Pel farcit:
-300 gr de móres
-sucre avainillat al gust
-sucre morè al gust

A més:
-ou batut
-sucre morè per decorar
  


Elaboració:
Primer de tot hem de netejar bé les móres i deixar-les escórrer.

A continuació preparem la massa: En un bol barregem tots els ingredients menys la mantega. Ho amassem durant uns 10 minuts i hi afegim la mantega a quadrats. Ho treballem fins que la massa quedi llisa.

Arribats a aquest punt, untem un bol amb oli i hi posem la massa perquè fermenti durant una hora aproximadament tapada amb un drap. A banda, jo també vaig untar una mica la massa de brioix perquè no formés crosta.

Preescalfem el forn a 220ºC.

Quan la massa hagi fermentat, l'estirem en forma de rectangle en una superfície untada lleugerament amb oli.

El rectangle em fa fer uns 45 cm de llarg i uns 20 cm d'ample.

Quan ho tinguem fet, escampem les móres, el sucre avainillat i el sucre morè. Hem de deixar una vora sense farcit d'uns dos dits a la part superior del rectangle. D'aquesta manera els espirals quedaran segellats.
Hem de posar móres als laterals del rectangle per evitar que ens quedin les peces de les puntes sense farcit.

Un cop fet això, cargolem la massa longitudinalment començant des de la part inferior fins a formar un cilindre. Com un braç de gitano.

Tallem les peces d'uns 2 cm d'ample o de manera que ens surtin 16 espirals.

Col·loquem els espirals en safates de forn cobertes amb paper encerat i els pintem amb ou batut. Els podem decorar amb una mica de sucre morè per damunt i els enfornem durant uns 15 minuts.

Els deixem refredar i ja es poden menjar!

 
Bon profit!!!
















 











Continuem amb les receptes d'aprofitament de verdures de temporada. En aquest cas són cebes, pebrots i albergínies.

Aquest tipus de coques són molt típiques a les comarques de Tarragona i Lleida, on es feien necessàries per a poder aprofitar les verdures i la farina.

La idea de fer coques amb recapte em va venir el cap de setmana passat mentre en menjàvem per dinar a casa uns amics. 

Investigant per internet vaig trobar moltes versions per fer la massa, però la majoria portaven molt llevat i no m'acabaven de convèncer.

Per casualitat vaig anar a parar al blog: No al pan de gasolinera, us el recomano de veritat. La massa porta molt poc llevat i la fermentació és curta. El resultat: una coca primeta, cruixent i boníssima.

Els farcits de les diferents coques poden ser del més variat. En total surten 4 coques de la mida d'una safata de forn. Però les podeu fer més grans o més petites segons la gana que tingueu o el tipus de forn.

Jo en vaig fer 5 de diferents mides i de gustos. Alguna fins i tot, era un híbrid de coca amb recapte i pizza.


Ingredients (4 coques):
Massa:
-500 gr frina panificable
-290 gr d'aigua a temperatura ambient
-25 gr d'oli d'oliva
-10 gr de sal
-5 gr de llevat liofilitzat
-oli per pintar

Farcit:
-3 cebes
-1 pebrot gran
-5 albergínies petites
-ou (opcional)
-pebre roig de la Vera
-julivert
-oli
-sal

Elaboració:
Barregem la farina, l'aigua i l'oli en un bol i ho deixem reposar tapat amb un drap durant una hora. No cal treballar la massa perquè l'amassat es fa després.

Un cop passada una hora hi afegim la sal i el llevat i ara sí, ho amassem durant uns 10-15 minuts fins que la massa quedi llisa.

Tornem a tapar la massa i la deixem fermentar una hora aproximadament a temperatura ambient, o fins que hagi doblat el volum.

Mentrestant podem anar preparant les verdures. Les rentem, pelem i tallem al gust i les passem per la paella. 
Primer coem les albergínies fins que veiem que comencen a ser tendres. Les reservem en una safata.
Ara fem el mateix amb el pebrot i, finalment, amb la ceba. Hem de pensar de no barrejar les verdures perquè així les podrem posar per separat a la coca.

Preescalfem el forn a uns 250ºC, i quan la massa hagi fermentat l'estirem ben prima a damunt d'una superfície ben enfarinada.

A mesura que les tinguem llestes, les col·loquem damunt les safates de forn i les pintem amb oli d'oliva. Les enfornem d'una en una durant 2 minuts a la part inferior del forn. D'aquesta manera la coca queda més cruixent.

Les retirem, i hi posem la verdura o el recapte per damunt. També hi podem posar ou, arengades, llangonissa, etc... Salem, posem pebre roig, un raig d'oli i julivert. Ara tornem a enfornar les coques a mitja alçada fins que veiem que la massa està daurada.

Les deixem refredar una mica i a menjar!!
























Bon profit!! i perdoneu la mala qualitat de les fotos però la pressa per sopar no és bona...





En ple estiu toca fer receptes d'aprofitament, quin remei! I que bo!

Viure en un poble, encara que només sigui per uns dies, té aquestes coses: la majoria de familiars i coneguts tenen tros i si el temps ha sigut generós (com és el cas) hi ha fruita i verdura per parar un tren: síndries, melons, tomàquets, albergínies, carabassons, pebrots, enciams, bledes...

I d'aquí poc ametlles, avellanes i figues!

Així que s'ha d'aprofitar tot el que et donen ja sigui fent conserves, amanides o gaspatxo.

D'aquesta sopa freda a casa els meus pares se'n menja molta perquè ens encanta i la meva mare la fa boníssima. A més, la completem amb patata bullida i ou dur. 

Així doncs, la recepta que us porto és la del gaspatxo que fa la meva mare a casa. 

A nosaltres ens agrada bastant lleugera i amb poc gust d'all, però això es pot modificar afegint més o menys quantitat d'ingredients i variant la quantitat d'aigua i pa sec.

Ingredients (8-10 racions):
-1 kg de tomàquets madurs
-1 gra d'all
-1 cogombre (250 gr)
-1/2 ceba tendra (50 gr)
-1 pebrot petit (80 gr)
-120 gr de pa sec
-sal al gust
-4 cullerades d'oli d'oliva
-1 cullerada de vinagre


Elaboració:
Primer cobrim el pa amb l'aigua mineral perquè s'estovi.

A continuació netegem els tomàquets i els pelem. Els podem escaldar perquè ens sigui més fàcil el procés.

Un cop tinguem els tomàquets llestos, pelem i tallem l'all, el cogombre, la ceba i el pebrot.

Posem totes les verdures en un recipient i els triturem amb el túrmix juntament amb el pa i l'aigua.

Quan estigui tot ben liquat, hi posem la sal, l'oli i el vinagre. I si veiem que està molt espès hi afegim més aigua.

Ara només caldrà corregir de sal i comprovar que el gust és l'adequat. Podem afegir més all, ceba, pebrot...

Us recomano fer el gaspatxo amb unes 2 o 3 hores d'antelació i desar-lo a la nevera fins a l'hora de consumir. D'aquesta manera el gaspatxo serà més gustós i ben fred.

Si ho preferiu, podeu bullir un parell d'ous i una patata i quan estiguin freds, els podeu posar a trossos dins els gaspatxo. Nosaltres a casa sempre ho fem així.


Bon profit!



 





Aquest cap de setmana hem seguit amb la tendència oriental. L'última entrada del blog va ser de pa naan i aquesta és de fideus udon amb pollastre, verdures i una salsa a base de soja.

Com que fins passat l'estiu tinc el forn de vacances, toca experimentar amb els fogons.
Aquesta recepta va ser d'aprofitament 100%. Tenia uns fideus udon de feia temps, i em vaig proposar fer servir ingredients que tingués a la cuina. Com que el pollastre i la verdura sempre casen, vaig tirar pel dret i amb dues pastanagues, dues cebes i 4 filets van sortir uns yaki udon boníssims!

Els yaki udon bàsicament és un plat fet amb aquests fideus, verdura i carn. Tot sofregit al wok o paella (el meu cas) i acabat amb salsa de soja o qualsevol altra que hi vagi bé.

És un plat molt econòmic i sa. Ideal!

Ingredients (2 persones):
-2 cebes petites
-2 pastanagues mitjanes
-4 filets de pit de pollastre (hi podeu posar un pit sencer)
-salsa de soja al gust
-un polsim de canyella
-un polsim de gingebre mòlt
-6 cullerades d'aigua o brou
-1 culleradeta de maizena
-400 gr de fideus udon precuits
-julivert picat


Elaboració:
Primer cal que netegem, pelem i piquem les cebes i les pastanagues. I a continuació, ho posem en una paella amb oli calent i ho coem a foc mitjà fins que la ceba sigui transparent.

Mentrestant, tallem els filets de pollastre en tires d'1 cm d'ample per 5 cm de llarg aproximadament, salpebrem i ho afegim a la verdura.

Tot seguit, posem un polsim de canyella i de gingebre a la barreja de carn i verdura.

Quan ja ho tinguem gairebé cuit, incorporem un bon raig de salsa de soja i les 6 cullerades d'aigua. Remenem i salem al gust. Hi afegim la cullerada de maizena i barregem bé.
No cal que la salsa quedi espessa, simplement es tracta de lligar-la una mica.

Ara toca preparar els udon. Per això necessitem posar els fideus udon durant 1 minut en aigua bullint i amb un polsim de sal. Seguidament, els escorrerem i els afegim en un recipient o olla prou gran per poder mesclar-los amb les verdures i el pollastre.

Per servir podeu posar julivert picat per damunt.



Bon profit!!!!






El Naan és un pa pla, que es cou enganxat a les parets d'un forn especial. Pot anar farcit o no i es consumeix a molts països asiàtics com ara: l'Índia, el Paquistan, Bangladesh, Birmània, l'Iran o l'Afganistan, entre d'altres.

Mai he tingut l'oportunitat de viatjar en cap d'aquests països però sí que he menjat Naan en restaurants hindús; i m'encanta! N'hi ha de moltes varietats i el d'all és el que trobo més bo.

Per fer el Naan d'all i llet de coco m'he inspirat amb la recepta del Dan Lepard. La diferència és que ell hi posa l'all barrejat amb l'oli un cop cou els pans i jo l'all l'he posat a la massa, juntament amb una mica de comí mòlt. I la vaig encertar perquè queda molt gustós però sense embafar. 
La pebreta (Nigella sativa) la vaig posar en el moment d'estirar els pans i, un cop cuits els vaig decorar amb julivert sec.

La llet de coco sobta un mica però el resultat és sorprenent perquè aporta suavitat i textura al pa.

Aquests pans són molt senzills de fer i molt bons. Nosaltres ens els vam menjar amb hummus, però la veritat és que combinen amb embotit, formatge, verdures...

A més, no necessitem encendre el forn!! Els coem en una paella


Ingredients (per 9 pans):
-200 ml d'aigua tèbia
-7 gr de llevat liofilitzat
-200 ml de llet de coco
-550 gr de farina de força
-2 culleradetes rases de sal
-2 grans d'all triturats
-1 pessic de comí mòlt
-llavors de pebreta
-oli d'oliva
-julivert sec
Elaboració:
Primer de tot, en un bol, desfem el llevat en aigua tèbia i seguidament hi aboquem la llet de coco. Ho remenem bé i hi afegim la farina, la sal, els alls triturats i el comí mòlt.

Amb l'ajuda d'una forquilla anem remenant la barreja fins que la massa quedi lligada. Llavors, continuem amassant a mà.

Quan tinguem la massa llisa, untem la superfície de treball amb oli i l'acabem d'amassar. Li donem forma de bola i la posem un altre cop dins el bol. La tapem i la deixem llevar una hora a temperatura ambient. Amb la caloreta que fa amb uns 50 minuts en tindreu prou.

Netegem la superfície de treball i quan el llevat hagi actuat, l'enfarinem lleugerament. 

Dividim la massa en 9 peces de 100 grams i els hi donem forma de bola a damunt de la taula enfarinada. A mesura que tinguem les boles fetes, les deixem reposar 20 minuts damunt la superfície enfarinada i tapades amb un drap.

Quan ja ha passat l'estona de repòs posem a escalfar una paella untada amb una mica d'oli.

Tot seguit estirem els pans amb un corró; faran uns 25 cm de llarg i 5 mm de gruix.

El que vaig fer jo va ser posar les llavors de pebreta a la taula i estirar-hi les boles. D'aquesta manera les llavors queden enganxades en una banda del pa. També hauren d'enfarinar el corró perquè la massa s'enganxa.

Quan tinguem el primer pa estirat el posem a la paella i el deixem que es torri lleugerament. La part que ha de coure primer és la que no té llavors de pebreta. Quan aquest costat estigui fet, untem la superfície amb pebreta amb una mica d'oli i girem el pa.

Deixem que es cogui l'altra banda i posem el pa en una reixeta perquè es refredi. Just quan traiem el pa el pintem amb oli i hi posem julivert.

Continuem amb la resta de pans i... a taula!

Els podem acompanyar amb el que més us agradi. Amb hummus són boníssims!
 

Bon profit!!!








Avui us porto una recepta 100% estiuenca! Gelat de vainilla amb cookies i crema d'avellana (Nutella, vaja).

Aquesta és la segona recepta que faig amb la màquina de fer gelats que em vaig comprar a principis de juny. El primer, va ser de torró sense ou i com que em va semblar fàcil, m'he engrescat a fer-ne un amb recepta inventada.

El resultat ha sigut impressionant, si no hi poseu nutella, el gelat queda ben bé com el de vainilla & cookies de Häagen Dazs :)    El meu preferit!

Aquest gelat tampoc porta ou perquè amb aquestes calors prefereixo evitar l'ús d'ous, tot i que en els gelats es fa una crema anglesa, prefereixo no arriscar-me.
La recepta de gelat de vainilla l'he modificada a partir d'una que vaig trobar a allrecipes i les quantitats de nutella i cookies, que en aquest cas són Oreos, les he fetes al gust.

Cal dir que el gust de la Nutella no predomina, fet intencionat, sinó que la gràcia és trobar-ne trossos per notar-la.
El gust de la vainilla sorprenentment es nota molt i, per tant,és força delicat al paladar.

Ingredients (800 ml de gelat):
Pel gelat de vainilla:
-400 ml de nata per montar
-400 ml de nata per cuinar
-2 cullerades de sucre invertit
-1 beina de vainilla de Madagascar

A més:
-1 culleradeta d'essència de vainilla
-10 galetes Oreo
-6 culleradetes rases de nutella (freda de la nevera)

Elaboració:
Primer de tot posem els dos tipus de nata en un bol, el sucre invertit i ho remenem. Tallem la beina de vainilla longitudinalment i li traiem tota la polpa. La posem a la barreja de nata, batem perquè s'integri i a continuació hi posem també la pela de la vainilla.
Posem el bol a la nevera entre 3 i 4 hores. Jo ho vaig tapar amb paper film perquè no agafés olors estranyes.

Quan tinguem la barreja ben freda, traiem la pela de vainilla del bol i hi afegim una culleradeta d'essència de vainilla perquè potencii el gust i aporti un toc de color. L'olor i el gust de vainilla són deliciosos en aquest punt.

Piquem 10 galetes Oreo, jo les vaig partir a quarts i després vaig fer 2 o 3 cops de morter. M'interessava que els trossos de galeta no fossin gaire petits per poder-los trobar més sencers un cop fet el gelat. Els reservem.

Ara toca muntar la màquina de fer gelats i posar-la en marxa. A continuació aboquem la barreja líquida de nata al recipient de la màquina i esperem que el gelat comenci a agafar cos. En el meu cas van passar uns 15 minuts. Llavors aboquem les galetes a poc a poc i quan hagin passat uns 10 minuts més anem posant culleradetes de nutella.

Això farà que el gelat agafi una mica de color però ja serà prou fred perquè la nutella no es desfaci i en poguem trobar trossets quan ens el mengem.

Ara només falta esperar que el gelat agafi la consistència adequada i ja estarà llest per servir!!

Si no us l'heu de menjar quan l'acabeu de fer, buideu el gelat en un tupper prou gran i deseu-lo al congelador de seguida. Jo sempre ho faig així, d'aquesta manera la textura queda molt millor
.


Bon profit!!













La recepta que us portem avui el Marc i jo són els típics calamars a la romana! Plat associat per excel·lència als vermutets de l'estiu.
Fa una mica de cosa publicar-la perquè és un plat tan bàsic que quasi no sembla digne, però el resultat es tan espectacular que no ens hi hem pogut resistir!

Fent recerca per internet vam veure que quasi tothom fa servir els mateixos ingredients per l'arrebossat i al final vaig decidir basar-nos amb la recepta del blog Coses meves i jo.

Una de les meves preocupacions era que un cop cuits, els calamars quedessin durs però no. Van quedar fantàstics!

Com que era la primera vegada que en feiem, vaig anar al mercat a comprar una parell de calamars i la quantitat final va ser generosa...

Jo vaig modificar una mica les quantitats de farina perquè la textura de l'arrebossat cru quedés semblant al de les creps i no fos tan espessa. I la veritat és que va quedar genial! Els calamars no eren gens pesats i l'arrebossat era molt lleuger.

Ingredients (2 calamars grans):
Per l'arrebossat:
-2 ous
-sal al gust
-3 cullerades de farina
-6 cullerades de cervesa
I...
-2 calamars grans 

Elaboració:
-Renteu bé els calamars. A mi la peixatera em va buidar i tallar els calamars a rodanxes, però quan vaig arribar a casa els vaig rentar amb cura perquè hi ha havia restes de closques.

-Assequeu bé les rodanxes i les potes dels calamars i saleu-ho molt poc.

-Un cop fet això barregem tots els ingredients de l'arrebossat en un bol i batem bé fins que no hi hagi grumolls.

-Poseu oli a escalfar i enfarineu lleugerament les rodanxes de calamar. Seguidament els aneu sucant a la massa amb l'ajuda d'una forquilla i els poseu a fregir. Compte perquè esquitxen!! Sort que vam posar papers de diaris pel terra de la cuina!

-Quan els calamars agafin color de torradet els poseu damunt d'un paper de cuina i llestos!!

-Els podeu acompanyar de llimona, maionesa, all i oli o sols que és com més bons són.


Bon profit!!!!




Ara sí!! Ja fa unes setmanes que ha arribat l'estiu i, és clar, les cireres!! Ara ja costa de trobar-ne pel terme però fa uns dies vaig anar a Pradell (Priorat) a collir-ne i com que eren tan i tan dolces vaig optar per fer magdalenes.

La recepta base són les típiques magdalenes amb nata, simplement hi vaig afegir cireres desossades i tallades a quarts. Per damunt hi vaig posar sucre, més cireres i ametlla laminada.

Em van sortir 6 super magdalenes, però si les feu amb càpsules normals i omplint-les 3/4 parts us quedaran d'una mida raonable.
Jo vaig fer servir unes càpsules més grans (tipus muffin) i les vaig omplir molt de manera que la base quedés quadrada. Tampoc vaig fer servir la safata metàl·lica especial per magdalenes i això va ajudar a mantenir la forma que jo volia.

Ingredients (6 magdalenes grans):
-175 gr de farina
-100 gr de sucre
125 gr d'oli de gira-sol
-50 gr de nata per muntar
-mig sobre de Royal
-3 ous mitjans
-pell ratllada d'una llimona
-85 gr de cireres (en el meu cas de Pradell)
-sucre per decorar
-ametlla laminada per decorar

Elaboració:
(Preescalfem el forn a 230ºC)

Primer de tot traiem els pinyols de les cireres i les tallem a quarts.

Amb l'ajuda de les varilles elèctriques blanquegem els ous i el sucre. Posteriorment hi afegim la ratlladura d'una llimona i batem uns 5 minuts a velocitat alta.

Ara és moment de posar-hi la nata i l'oli i continuem amb les varilles 3 minuts a velocitat baixa.

Amb l'ajuda d'una espàtula anem barrejant la farina i el llevat quimic tamisats. Ho hem de fer amb compte i sense remenar gaire, simplement hem de fer que els ingredients s'integrin bé amb cura.

Finalment posem una tercera part de les cireres i fem 2 voltes perquè es barregin a la massa.

Ho posem a la nevera durant uns 20 minuts.

Passada aquesta estona, omplim les càpsules amb la masa, hi posem la resta de cireres, una mica de sucre i ametlla laminada al gust.

Abaixem el forn fins a 210ºC i coem les magdalenes durant uns 20 minuts o fins que veiem que estan daurades i cuites per dins.

Hora de berenar!!



Bon profit!!!!!







Com no podia ser d'una altra manera, avui dia de Sant Joan, us porto la recepta de la coca que vaig fer per la revetlla d'ahir al vespre.

És la típica coca de brioix acabada amb pinyons, daus de taronja confitats i sucre. Aquestes coques, com bé sabeu, es poden acabar amb crema, fruita confitada, pinyons, farcides... 

Com que casa la crema i la fruita confitada no ens agrada gaire, vaig optar pels pinyons i els dauets de taronja, que aporten gust però no embafa.

La veritat és que va quedar molt bona i com que me'n van sortir quatre en vaig poder repartir a tort i a dret durant la revetlla.

Aquí teniu la recepta, la recepta l'he trobat a la pàgina de les farines Ylla i l'he modificat a partir d'una de les receptes que tinc de classe.

Ingredients (4 coques de 485 gr):
-1 kg farina de força
-200 gr d'aigua
-200 gr de llet semidesnatada
-25 gr de llevat liofilitzat
-200 gr de mantega
-4 ous
-150 gr de sucre
-pell ratllada d'una llimona
-un rajolí de licor d'anís
-ou batut rebaixat amb una mica d'aigua (per pintar)
-pinyons i taronja confitada al gust
-sucre per decorar

Elaboració:
Comencem fent una esponja. Per això necessitem barrejar 500 gr de farina, 150 gr d'aigua, tota la llet i 13 grams de llevat. Ho barregem bé, ho tapem i ho deixem reposar 90 minuts. A l'hivern ens trigarà unes dues hores.

L'esponja ens serveix perquè la coca tingui més gust i aroma i perquè quedi lleugera i amb volum.

Quan l'esponja està llesta hi afegim la resta de la farina, els 50 gr d'aigua sobrants, la sal, 12 grams de llevat, la mantega, els ous, el sucre, la pell de llimona i l'anís.

Ho barregem bé i ho amassem a mà o amb un robot de cuina fins que la massa sigui llisa.

Deixem reposar la massa 10 minuts tapada i untem amb oli la superfície on hem de treballar.

A continuació, dividim la massa en 4 parts iguals i en fem quatre boles. Les tapem i les deixem 20 minuts perquè la massa es relaxi i es pugui treballar millor.

Mentrestant, untem les safates de forn lleugerament amb oli i formem les coques. Hi ha gent que estira les boles de massa amb corró però jo ho vaig fer amb les mans, que és com m'agrada més. Així doncs, transformem les boles en coques llargues intentant que el gruix sigui el més uniforme possible. Aquest procés l'hem de fer directament a les safates de forn, perquè un cop estirades les coques no les podreu tocar.

Si no teniu prou safates de forn, podeu estirar algunes coques damunt un paper de forn; així podreu coure les coques sense perdre temps.

Quan les coques estiguin estirades, les tapem perquè fermentin uns 70 minuts. A classe, pintem les coques abans de fermentar, però aquesta vegada no ho vaig fer així. Les vaig pintar

Mentre les coques fermenten, engegarem el forn a 180ºC.

Un cop les coques hagin fermentat, les pintem amb ou batut rebaixat amb aigua i hi posem els pinyons, la taronja i força sucre.

Les coem durant uns 20-25 minuts o fins que vegem que han agafat coloret.


Bon profit!!!!!









Aquesta recepta la tenia pendent des de feia unes setmanes, però entre la feina i una cosa i una altra fins avui no m'hi he posat. Això que tenia els ingredients des de feia molts dies...

Els daifuku i daifuku mochis són unes postres típiques del Japó fetes amb farina d'arròs glutinós (mochi), aigua i sucre. Normalment es farceixen d'anko, que és una pasta de fesols dolços japonesos anomenats azuki
És important que feu els mochis amb farina d'arròs glutinós; ja que sinó la textura no serà l'adequada. Els ingredients els podeu trobar a qualsevol supermercat asiàtic o japonès.

Personalment m'encanten! No són unes postres dolces com les catalanes o les que acostumem a trobar a casa nostra i la textura també és molt especial.

Amb els ingredients es veu que és una elaboració molt senzilla però deliciosa. M'ha sorprès com es poden fer uns pastissets tan bons i lluïts amb tan poca cosa!

La recepta l'he adaptat d'aquest vídeo del youtube.

Ingredients (8 mochis):
-100 gr de farina d'arròs glutinós
-100 ml d'aigua
-2 cullerades soperes de sucre
-200 gr d'anko

Elaboració:
Comencem posant 200 gr d'anko al congelador durant 1 hora perquè el puguem treballar amb facilitat.

A continuació posem la farina d'arròs, l'aigua i el sucre en un recipient i remenem fins que la farina i el sucre s'hagin dissolt per complet.

Aquest recipient el posarem al bany maria durant uns 15 minuts a fi que en quedi una massa compacta. És important tapar el recipient amb una tapa embolicada amb un drap. D'aquesta manera evitem que el vapor s'escapi durant la cocció:

(Recipient just abans d'anar al bany maria)

Mentrestant, cobrirem la superfície on trabllarem amb farina d'arròs o maizena.

Quan el mochi estigui cuit, l'abocarem damunt la superfície de treball i el deixarem refredar uns 15 minuts.

Ull!!!! Aquesta pasta és moooooolt enganxosa. És imprescindible treballar amb les mans i la superfície de treball ben enfarinades 



Un cop fred, farem 8 porcions d'uns 35 grams cadascuna i en farem boles més o menys regulars. Les aplanarem una mica (jo m'he passat i després per formar els daifuku em sobrava massa per tot arreu) i quan les tinguem totes llestes, traurem l'anko del congelador i farem 8 boles de 25 grams.

(les boles de massa estaven massa estirades)

Quan tinguem les boles d'anko, és qüestió de posar-les al centre de la massa d'arròs i cobrir-les. Si veiem que us costa segellar la massa, podeu mullar les vores amb aigua.
Els acabeu de donar forma de bola i ara només quedar arrebossar-los (si voleu). Jo els he humitejat amb aigua i els he passat per sèsam cru i coco.

Els podeu arrebossar o farcir amb allò que us agradi més :)

Abans de menjar-me'ls els poso una estona a la nevera perquè quedin més consitents perquè amb aquesta caloreta que fa...

Espero que us animeu a fer-los!!!



 Bon profit!!!









Aquestes són les galetes que vaig fer divendres, a més d'unes sablé de xocolata amarga, aprofitant la trobada amb unes amigues.

Són molt suaus perquè la quantitat de canyella no és massa gran i la xocolata trobo que hi queda molta bé. La recepta feia temps que l'havia treta del Petit Larousse du Chocolat però fins divendres no les vaig provar de fer.

No són gens complicades i es fan bastant ràpid.

La recepta que vaig fer servir jo era amb les quantitats per a 20 galetes; ja que la recepta original és per a 40 peces i em va semblar massa.

Pel que fa a les quantitats de llevat i canyella, a la recepta original hi posava mitja culleradeta. Per tant, jo hi vaig posar aproximadament 1/4 de la capacitat d'una culleradeta de postres. És orientatiu i aproximat.

Ingredients (20 unitats):
-1 rovell
-1/2 culleradeta d'essència de vainilla
-1 culleradeta d'aigua
-75 gr. mantega pomada
-50 gr. sucre en gra
-150 gr. de farina tamisada
-1/4 culleradeta rasa de llevat químic
-1 pessic de sal
-1/4 culleradeta de canyella en pols
-60 gr. de xips de xocolata negra
-sucre glas per arrebossar

Elaboració:
Primerament barregem el rovell, l'aigua i la vainilla en un bol.

En un altre bol, batem la mantega i el sucre fins que sigui cremós i hi afegim la barreja anterior de rovell.

A poc a poc, incorporem la farina i el llevat tamisats i remenem amb compte. 

Seguidament, hi posem la sal i la canyella. Ho mesclem tot fins que la massa sigui homogènia i, finalment, hi posem els xips de xocolata.

Amb les mans netes o amb una espàtula barregem bé els xips de xocolata i, amb la massa fem un xurro de 3 cm de diàmetre. (Jo vaig utilitzar el paper film per ajudar a fer el xurro; ja que la massa era força tova)

Enrotllem el xurro amb paper film i a continuació el posem a la nevera 20 minuts. Passat aquest temps desemboliquem el xurro i l'arrebossem amb sucre glas. El tornem a embolicar i ho deixem 45 minuts més a la nevera.

Pre-escalfem el forn a 160º i posem paper de forn en una safata.

Desemboliquem el xurro i el tallem en peces d'1 cm de gruix.

Col·loquem les galetes damunt la safata de forn i les coem uns 15 minuts o fins que quedin daurades.

Les refredem en una reixeta i... a berenar!!


Bon profit!!!!!








Avui he fet un altre descobriment: el clafoutis! No n'havia menjat mai però era una recepta que feia temps que la tenia pendent.

Diumenge al mercat de Bonavista vaig fixar-me en uns albercocs que tenien una pinta...!!

Eren molt petitons i el color era impressionant. Em van acabar de convèncer quan me'n van deixar tastar un. Mmmm eren mel!

Així que vaig pensar que era una bona oportunitat per intentar fer un clafoutis.

El resultat ha sigut un pastís suau, lleuger i amb una textura que recorda una mica al flam; ja que la massa és semblant a la de les crêpes i té molt contingut líquid.
El contrast i el perfum dels albercocs és impressionant i aporten un punt àcid molt interessant.

La recepta l'he agafat d'aquest blog perquè feia servir farina d'ametlla i no utilitzava mantega. Jo hi he afegit una mica d'essència de vainilla i festucs esmicolats per donar-hi un toc.

Ingredients:
-21 albercocs petits (poseu-ne tants com vulgueu)
-3 ous
-100 gr. de sucre
-1 culleradeta d'essència de vainilla
-80 gr. de farina
-50 gr. de farina d'ametlla
-250 ml. de llet
-festucs esmicolats per decorar
-sucre llustre per cobrir el pastís

Elaboració:
Primer de tot posem el forn a 175º i forrem una safata de vidre o qualsevol altre motlle amb paper de forn.

A continuació netegem els albercocs, seguidament els tallem per la meitat, els traiem el pinyol i els col·loquem a la safata. Per exemple així:
Ara és hora de començar a preprar la massa: barregem els ous, l'essència de vainilla i el sucre i batem fins que estigui tot ben integrat.

Incorporem la farina tamisada, la farina d'ametlla i quan estigui tot ben homogeni, hi incorporem la llet sense deixar de batre.

En aquest punt la massa és molt líquida, no us preocupeu, ha de ser així.

Aboquem la massa amb compte fins a cobrir pràcticament els albercocs i hi posem els festucs escampats per damunt. 

Ho coem aproximadament uns 45 minuts o fins que la punxem i l'estri surti net.

Un cop s'hagi refredat, el decorem amb sucre llustre.

Aquest pastís és ideal per aprofitar la fruita. Animeu-vos a fer-lo!! És facilíssim
 

  Bon profit!!