A qui no li agrada la pizza??!! Un menjar amb tantíssimes combinacions que és quasi impossible no encertar-la.

De tant en tant m'animo i preparo la massa a casa. Sempre que n'he fet he utilitzat una recepta diferent i aquest cop no ha estat una excepció. La recepta de la massa l'he pescada del llibre Pan Casero de l'Ibán Yarza, us el recomano sens dubte. I si teniu l'oportunitat de poder assistir a algun curs que fa per Barcelona, aneu-hi! 

A la pàgina 94 del llibre en qüestió hi ha la recepta de la Pizza sense amassat. L'única pega és que l'heu de preparar amb una mica d'antelació (per anar bé 2 dies abans), però l'avantatge és que no s'ha d'amassar.

A més, com que d'aquesta recepta en surten 3 bases de pizza i a casa només som dos, he aprofitat per fer una coca de forner impressionant amb la massa que va sobrar. Au! una raó més per fer massa sense amassar.

Ingredients (3 bases de pizza o 2 bases i 1 coca de forner):
-200 g farina normal
-325 g farina força
-340 g aigua
-20 g oli d'oliva
-11 g sal
-2 g llevat sec

Elaboració:
Primer de tot escalfem l'aigua fins que estigui tèbia (no ens hem de cremar en tocar-la) i hi dissolem el llevat. Jo això sempre ho faig en una tassa gran perquè el bol no hi cap al microones.

En un bol posem les farines, la sal i l'oli d'oliva. Hi afegim l'aigua amb el llevat i ho barregem tot amb les mans (la massa és enganxosa).
Deixem reposar la massa 15 minuts al bol tapada amb un drap.

La passem a la taula (jo no l'he enfarinat) i l'anem plegant sobre ella mateixa fins que veiem que la massa és homogènia. Jo ho vaig fer unes 10 vegades.

Dividim la massa en 3 parts iguals (uns 290-300 g) i les desem en tres recipients untats d'oli.

Ho posem a la nevera i ho tenim com a mínim 1 dia (jo 2 dies per les pizzes i 3 dies per la coca de forner).

Quan vulguem fer les pizzes, posem el forn a 250ºC i preparem els ingredients que hi volem posar. 

Traiem els recipients que necessitem i amb la superfície de treball ben enfarinada, anem estirant i donant forma a les pizzes. Jo les he fetes rectangulars perquè les volia ben primes però les podeu fer rodones, gruixudes... això va a gustos.

És important que aneu enfarinant la superfície perquè la massa és molt enganxosa.

A mesura que tingueu les masses formades, les aneu col·locant damunt de safates de forn amb paper sulforitzat i ara és qüestió de guarnir-les al gust.

Quan les tingueu llestes, les enforneu i les aneu vigilant perquè no se us cremin. Amb uns 10 minuts les vaig tenir fetes però això depèn de cada forn.

Com que jo vaig fer 2 pizzes, i les havia de coure alhora, a mitja cocció les vaig intercanviar perquè es fessin igual. Així que, quan la de dalt començava a tenir el formatge fos, la vaig posar a la part inferior del forn (on hi havia l'altra). I la que estava a baix, la vaig pujar a dalt.


Bon profit!!!!!!!





Fa dies em va venir al cap fer carquinyolis i rumiant-hi se'm va ocórrer fer-los d'avellana, com a bona reusenca. I aprofitant que ara el vermut torna a estar de moda i Reus n'és la capital, vaig decidir fer servir aquesta beguda per donar un toc diferent. A més, he posat un toc de pell de taronja que aporta aroma i lliga molt bé amb l'avellana i el vermut negre.

La veritat és que em feia respecte fer carquinyolis perquè en desconeixia per complet la recepta però són molt fàcils i ràpids de fer. No serà la primera vegada que en faci!

La recepta base l'he treta del blog La cuina de casa i l'he adaptada una mica al meu gust.

Ingredients:
-150 g farina
-50 g tagatosa o 100 g de sucre
-Ratlladura de mitja taronja
-1 ou
-100 g d'avellanes crues
-2 culleradetes de vermut negre de Reus + 4 culleradetes de vermut negre de Reus

Elaboració:
Escalfem el forn a 180ºC

En un bol posem les avellanes i 2 culleradetes de vermut. Ho remenem bé i ho reservem.

En un altre recipient, barregem la farina, el sucre, la pell de taronja, l'ou i 4 culleradetes de vermut. Ho barregem bé fins a obtenir una massa compacta.

Hi afegim les avellanes i acabem d'amassar.

Preparem una safata de forn amb paper sulforitzat. 

Dividim la massa en 2 porcions i en fem dues barres de 3 cm d'ample per 1'5 cm d'alçada més o menys.

Coem les barres durant 25 minuts i després les traiem del forn. Amb compte de no cremar-nos, tallem les barres diagonalment de manera que ens surtin peces d'un cm de gruix. Posem els carquinyolis una altra vegada a la safata i els acabem de coure durant 5 minuts.

Els deixem refredar i ja els tenim llestos!

 

Bon profit!!!!!






























Fa uns mesos, buscant inspiració per Internet, vaig fer cap al blog Eryn et sa folle cuisine. La veritat és que val la pena fer-hi una ullada perquè té receptes molt i molt interessants. La llàstima és que ja fa uns anys que no l'actualitza però continua sent una mina aquest blog.

L'altre dia, vaig veure que tenia una recepta de crema de galetes Digestive i em vaig decidir a fer-la. Em va semblar molt fàcil i ràpida de fer i la vaig adaptar perquè no tingués tant sucre ni tants làctics.

El resultat m'ha sorprès molt, el cremós té un gust molt intens de galeta i no és gens pesat. En part, perquè vaig utilitzar nata vegetal amb un 18% de matèria grassa i llet semidesnatada, en comptes de fer servir nata de muntar i llet sencera. També vaig rebaixar una mica la quantitat de Maizena i vaig utilitzar tagatosa per rebaixar la quantitat de sucre.

Per aquells que teniu canalla trobo que és un bon berenar, si a més, ho acompanyeu d'una mica de fruita. Bé, bo pels xiquets i pels no tan xiquets ;)

Per l'acabat dels cremosos podeu cremar una mica de sucre, imitant la crema catalana o bé decorar-ho amb galetes, salsa de xocolata o el que més us estimeu.

Ingredients (4 gots de iogurt):
-200 g nata vegetal
-200 g llet semidesnatada
-50 g galetes Maria
-15 g tagatosa o 40 g de sucre
-15 g maizena
-15 g caramel líquid

Elaboració:
Triturem les galetes fins a fer-ne pols.

En un cassó posem la nata, la llet, i el caramel líquid. I en un bol a part, barregem bé la pols de galetes, el sucre o la tagatosa i la maizena.

Quan tinguem els ingredients secs ben mesclats, els afegim al cassó amb els ingredients líquids i amb un batedor manual, anem remenant sense parar mentre ho coem tot a foc ben fluix.

Amb 5 minuts de cocció en tindrem prou; ja que en aquest punt veureu que la crema comença a espessir.

Omplim els gots i deixem refredar la crema durant una 1 hora a temperatura ambient. Després, ho filmem i ho desem a la nevera com a mínim 3 hores. Jo ho he deixat quasi 24 hores.

A l'hora de servir, cremem una mica de sucre damunt la crema o ho decorem com més ens agradi.

I ja els tenim!



Bon profit!!!!







Aprofitant que avui el temps sembla ben bé nòrdic, he aprofitat per acabar d'ambientar-me i fer pa un pa típic de Lapònia, el pa polar o polarkaka.

Aquesta especialitat del nord de Suècia té la característica principal de ser un pa pla que s'estira amb un corró tradicional estriat o amb punxes (el kruskavel), que fa que el pa no s'infli en coure'l.  
Jo ho he adaptat i he punxat tota la massa amb una forquilla. 

El pa polar té una textura suau, ja que la crosta és tova i un gust lleugerament dolç gràcies al xarop d'atzavara que contrasta l'acidesa del pa de sègol.

Si voleu fer un pa diferent, gens complicat i amb menys de 2 hores, ja ho sabeu!

Ingredients (4 pans de 14 cm diàmetre+ 1 petit):
-7 g llevat liofilitzat
-215 g llet tèbia
-75 g mantega 
-40 g xarop d'atzavara
-5 g sal
-70 g farina de sègol
-110 g farina de blat de força
-120-180 g farina de blat normal  (jo: 170 g)

Elaboració:
Dissolem el llevat a la llet tèbia. En un bol barregem la resta d'ingredients i, finalment hi posem la llet. Us recomano posar inicialment 120 g de farina de blat normal i anar incrementant la quantitat de farina, si cal, a mesura que anem amassant. Jo ho he fet així, i quan portava 170 g he vist que era la quantitat exacta de farina. 


 
Deixem reposar la massa lleugerament enfarinada i tapada amb un drap entre 50 i 60 minuts.



Enfarinem la superfície on treballarem i un cop la massa ha reposat, l'estirem amb un corró i la deixem amb 1 cm de gruix. Seguidament, la punxem amb una forquilla o hi passem el corró estriat (si en teniu).


Amb l'ajuda d'un cercle metàl·lic o amb algun objecte d'uns 13 o 14 cm de diàmetre (jo he fet servir un bol), anem tallant cercles de massa i els col·loquem en una safata de forn amb paper encerat. Jo he fet servir 2 safates de forn.

Tapem les safates amb un drap de fil i deixem fermentar els pans durant 30 minuts.


 Mentrestant, posem el forn a 250ºC amb escalfor a dalt i a baix.

Passada la mitja hora, coem els pans (en dues tandes) entre 6 i 9 minuts. Vigilant que no es cremin perquè jo amb 6 minuts n'he tingut de sobres.

A mesura que els traiem del forn, els posem en una reixa i els tapem amb un drap perquè es refredin sense perdre gaire humitat.

I ja els tenim llestos! Ara només cal acompanyar-lo de salmó fumat i mostassa dolça.


 Bon profit!!!!!!










Ja fa uns anys, vam regalar al meu pare el llibre Cocina tradicional judía y kasher, i l'altre dia el vaig fullejar per veure si trobava alguna recepta interessant. En vaig trobar moltes però aquesta em va semblar molt fàcil i ràpida.

Els cogombres agredolços laminats els vaig provar a Alemanya i pel que he sabut després, a tot el nord i est d'Europa en mengen. És una delícia i molt refrescant. A l'estiu serà un èxit segur!

Jo vaig utilitzar els cogombres holandesos perquè tenen una pell més suau i fina. I els vaig marinar amb fulles de fonoll perquè no vaig trobar anet, tal i com deia la recepta original.

La recepta la podeu variar posant més o menys sucre o vinagre segons els vostres gustos. La recepta que us poso a continuació em va sembla perfecta, ni massa dolça ni massa àcida.

Ingredients (4-6 racions):
-2 cogombres (tipus holandesos)
-sal
-3 cullerades rases de sucre
-80 ml vinagre de poma
-40 ml d'aigua
-fulles de fonoll

Elaboració:
Rentem els cogombres i, si volem donar-li un toc diferent, els pelem parcialment. Els tallem a làmines, els col·loquem en un bol i els salem lleugerament. Ho remenem bé i els reservem a la nevera 10 minuts.

Passada aquesta estona, barregem el vinagre, l'aigua i el sucre en un recipient i ho aboquem als cogombres.

Ho remenem bé procurant que tots els talls de cogombre quedin impregnats. Finalment, hi posem les fulles de fonoll netes i tallades.


Bon profit!!!!







Rebuscant per internet alguna recepta per poder aprofitar les pastanagues, i que no fos un pastís de pastanaga, vaig optar per fer magdalenes. Feia molt temps que no en feia i aquest cop vaig variar la recepta i vaig optar per la versió del Xavier Barriga. Vaig aportar el toc personal afegint-hi pastanaga i coco ratllats i substituint el sucre per la tagatosa.

Sempre faig les magdalenes amb poca previsió de temps i és bo deixar-les reposar un mínim d'una hora a la nevera. I molt millor si és tota la nit. El resultat és molt més espectacular; ja que les magdalenes pujaran molt més.

De tota manera, aquestes tenien un gust impressionant i una textura molt esponjosa i humida. Una delícia!

Ingredients (per 12 magdalenes):
-2 ous grans (L)
-75 g tagatosa o 175 g de sucre
-60 ml de llet semidesnatada
-190 ml oli de gira-sol
-210 g farina
-1 sobre de llevat químic
-175 g pastanaga
-25 g coco ratllat

Per decorar:
coco ratllat i vainilla mòlta

Elaboració:
Rentem i piquem les pastanagues. Les reservem fins a l'hora de fer-les servir.

Batem la tagatosa amb els ous fins que doblin el volum i blanquegin. Hi afegim un pessic de sal i sense deixar de batre anem afegint la llet i l'oli a poc a poc.

Tamisem la farina juntament amb el llevat químic i amb l'ajuda d'una llengua ho anem integrant a la massa d'ous i sucre. Ho fem en 2 o 3 vegades perquè la massa no perdi l'aire i sempre amb moviments suaus de baix cap a dalt.

Posem la pastanaga en 3 o 4 vegades i ho integrem amb la llengua amb els mateixos moviments. Si ho feu així, la massa no perdrà esponjositat.

I finalment, fem el mateix amb el coco.

Tapem la massa i la deixem a la nevera mentre s'escalfa el forn a 250ºC, tot i que és aconsellable deixar-la reposar com a mínim 1 hora.

Col·loquem les càpsules en una safata metàl·lica per magdalenes  i les omplim 3/4 parts. Decorem les magdalenes escampant vainilla mòlta i coco ratllat per damunt.

Quan el forn estigui calent, hi posem les magdalenes a mitja alçada i abaixem el forn a 210ºC. Deixem que es coguin uns 15 minuts o fins que estiguin cuites. La prova de l'escuradents no falla!



Bon profit!!!!!!








Aquestes vacances de Nadal vam aprofitar per fer collita de carabasses de cabell d'àngel ecològiques.
Mai abans havia fet melmelada de cabell d'àngel i la veritat és que és força senzill però bastant llarg de fer. Així que heu d'aprofitar de fer-lo un dia que no tingueu pressa.

La textura d'aquest cabell d'àngel, com indica el nom, és de melmelada. És més untuós i cremós que el cabell d'àngel tradicional; ja que hi vaig afegir una mica de l'aigua de bullir la carabassa.

Pel que fa a la quantitat de sucre, només vaig posar-hi uns 700 g per quilo de polpa. En comptes dels 800 o 900 que s'hi posen normalment. I una tercera part d'aquest sucre era morè, perquè no en tenia més de refinat.

La recepta està adaptada de la d'El Rebost de la Montse.

Ingredients (6 pots d'uns 350 g):
-1930 g polpa
- 1360 g sucre (700 g aprox. per cada quilo de polpa)
-290 ml d'aigua de bullir la carabassa (150 ml aprox. per cada quilo de polpa)
-pela d'una llimona
-1 canó de canyella
-pots de vidre

Elaboració:
El primer que cal fer és bullir els pots de vidre i les tapes durant 15-20 minuts perquè quedin esterilitzades. Les deixem assecar fins a l'hora d'omplir-los.

Tot seguit, posem la carabassa en una bossa de plàstic, fem un nus i la llencem a terra perquè s'esberli i la puguem tallar millor.

Posem una o dues olles (en el meu cas) a bullir amb els trossos de carabassa i un pessic de sal. No cal que siguin gaire petits. Ho deixem coure durant 30 minuts.



Traiem la carabassa de les olles i la deixem refredar. Penseu a reservar una mica d'aigua!

Un cop freda, en retirem l'escorça i les llavors i pesem tota la polpa. Fem els càlculs pertinents de sucre i aigua i ho posem a coure un altre cop a foc lent, juntament amb un canó de canyella tallat a trossos i la pela d'una llimona.

Deixem que cogui ben bé una hora i ho remenem de tant en tant perquè no s'aferri.

Un cop veiem que el cabell d'àngel és cuit i la textura és cremosa, retirem la pela de llimona i els trossos de canyella. Quan hagi perdut l'escalfor, omplim els pots amb el cabell i els tanquem ben fort.

Ja queda l'últim pas, posem els pots en una olla coberta d'aigua i els bullim durant 15 minuts. D'aquesta manera es farà el buit i quedarà tot completament esterilitzat.

Deixem refredar els pots i ja els podem etiquetar!!

Bon profit!!!!