Avui he fet un altre descobriment: el clafoutis! No n'havia menjat mai però era una recepta que feia temps que la tenia pendent.

Diumenge al mercat de Bonavista vaig fixar-me en uns albercocs que tenien una pinta...!!

Eren molt petitons i el color era impressionant. Em van acabar de convèncer quan me'n van deixar tastar un. Mmmm eren mel!

Així que vaig pensar que era una bona oportunitat per intentar fer un clafoutis.

El resultat ha sigut un pastís suau, lleuger i amb una textura que recorda una mica al flam; ja que la massa és semblant a la de les crêpes i té molt contingut líquid.
El contrast i el perfum dels albercocs és impressionant i aporten un punt àcid molt interessant.

La recepta l'he agafat d'aquest blog perquè feia servir farina d'ametlla i no utilitzava mantega. Jo hi he afegit una mica d'essència de vainilla i festucs esmicolats per donar-hi un toc.

Ingredients:
-21 albercocs petits (poseu-ne tants com vulgueu)
-3 ous
-100 gr. de sucre
-1 culleradeta d'essència de vainilla
-80 gr. de farina
-50 gr. de farina d'ametlla
-250 ml. de llet
-festucs esmicolats per decorar
-sucre llustre per cobrir el pastís

Elaboració:
Primer de tot posem el forn a 175º i forrem una safata de vidre o qualsevol altre motlle amb paper de forn.

A continuació netegem els albercocs, seguidament els tallem per la meitat, els traiem el pinyol i els col·loquem a la safata. Per exemple així:
Ara és hora de començar a preprar la massa: barregem els ous, l'essència de vainilla i el sucre i batem fins que estigui tot ben integrat.

Incorporem la farina tamisada, la farina d'ametlla i quan estigui tot ben homogeni, hi incorporem la llet sense deixar de batre.

En aquest punt la massa és molt líquida, no us preocupeu, ha de ser així.

Aboquem la massa amb compte fins a cobrir pràcticament els albercocs i hi posem els festucs escampats per damunt. 

Ho coem aproximadament uns 45 minuts o fins que la punxem i l'estri surti net.

Un cop s'hagi refredat, el decorem amb sucre llustre.

Aquest pastís és ideal per aprofitar la fruita. Animeu-vos a fer-lo!! És facilíssim
 

  Bon profit!!









Aquest cap de setmana vaig aprofitar la visita al mercat de Bonavista per comprar xufles en una parada de fruits secs. Eren força grosses i feien molt bona pinta així que em vaig animar i vaig decidir que seria bona idea fer orxata casolana.

A més, s'ha d'aprofitar ara que sembla que la primavera ha arribat per quedar-se (finalment!!)

És una recepta incrïblement fàcil. Em sembla que és la més senzilla que he fet i el resultat és espectacular.

Hi ha gent que a l'hora de macerar les xufles hi posa canyella i pell de llimona. Jo les he deixat en remull tota la nit amb aigua i a l'hora de col·lar-les per segona vegada i he afegit un polsim de canyella; a més de sucre.

Aquí teniu la recepta.

Ingredients:
-200 gr de xufles
-1 litre d'aigua freda
-2 cullerades de sucre invertit
-un polsim de canyella

Elaboració:
El primer que hem de fer és passar les xufles per aigua i assegurar-nos que queden ben netes.

A continuació posem les xufles netes en un bol i les cobrim amb aigua neta. Les posem a la nevera tota la nit perquè s'hidratin.
També posem un litre d'aigua a la nevera per tenir-la freda l'endemà.

Al dia següent escorrem les xufles i les triturem amb 750 ml de l'aigua que havíem posat la nit abans a la nevera.

Quan tinguem les xufles triturades les anem colant amb l'ajuda d'un colador fi. Ja surt l'orxata!!

Reservem la massa de xufles a mesura que les anem escorrent.

Un cop tinguem les xufles colades, aboquem els 250 ml d'aigua que queden a la massa de xufles triturades i tornem a passar el túrmix. Tornem a colar i ho barregem amb l'orxata de la primera premsada. D'aquesta manera aprofitem bé les xufles.


Quan tinguem l'orxata llesta hi posem 2 cullerades de sucre invertit i un polsim de canyella. Ho remenem bé amb un batedor i ja es pot veure ben fresquet!!!

Si no teniu sucre invertit hi podeu posar sucre normal; jo he fet servir aquest tipus de sucre perquè és líquid i costa menys d'integrar a l'orxata.


És boníssima acompanyada de fartons! :)

Bon profit!!!









Avui he fet bagels per primera vegada! Bé, ha sigut el segon intent perquè al primer la recepta no estava gaire ben explicada o jo no ho vaig entendre bé... Total, que se'm van enganxar de tal manera que no els vaig poder bullir abans de posar-los al forn.

Aquesta vegada els he untat ben bé amb oli abans que fermentessin i han sortit fantàstics!

Els bagels són uns panets molt coneguts a Amèrica del Nord, tot i que són originaris de l'Europa Central. Les elaboraven sobretot els jueus polonesos i amb l'arribada d'aquest col·lectiu als Estats Units, eñs bagels es van fer molt populars.

La recepta l'he treta d'aquí. Està molt ben explicada i hi ha un pas a pas amb fotos; però el moment de posar-los a fermentar la Lola diu que s'han d'untar amb oli un cop estan a la safata. Meeec! S'enganxen!
És important untar-los per totes bandes abans de posar-los en una safata perquè fermentin.

No us preocupeu que us ho explicaré tan bé com pugui.

Els bagels no són complicats de fer, però necessites paciència perquè s'han de preparar d'un dia per l'altre.

Ingredients (12 bagels):
Per l'esponja
-1 culleradeta de llevat sec
-250 gr de farina de molt força  (a la recepta original posava 500 gr de farina de força)
-250 gr de farina normal
-570 gr d'aigua tèbia

Massa
-mitja culleradeta de llevat sec
-380 gr de farina normal
-100 gr de farina de molta força
-3 culleradetes de sal
-1 cullerada de mel

Decoració
-Orenga
-Herbes aromàtiques barrejades
-All en pols
-Sèsam
-Llavors de roella
-Sal


Elaboració:
Primer de tot hem de fer l'esponja. Que no és res més que una base fermentada ràpida perquè el pa sigui elàstic i estigui ben airejat, característiques fonamentals en els bagels.
Així doncs, en un bol gran barregem tots els ingredients de l'esponja i ho deixem fermentar tapat amb film durant 2 hores.

Quan hagin passat les 2 hores veureu que el llevat ha començat a fer efecte:


Ara és moment d'afegir l'altre mitja culleradeta de llevat i barregem.

Seguidament hi posem la farina, la sal i la mel i ho remenem.

Quan els ingredients estiguin integrats, amassem a mà durant uns 10 minuts. Ho haurem de fer damunt una superfície lleugerament enfarinada al principi. A mesura que anem amassant s'anirà desenganxant, no cal afegir farina contínuament.

En el moment que la massa quedi llisa i elàstica, la pesem i dividim en 12 porcions. A mi cada bagel m'ha pesat 120 grams.

Bolegem les porcions i les deixem reposar 20 minuts tapades amb un drap humit.

Després serà hora de fer un forat al centre de cada bola i amb l'ajuda dels dits anem fent gros el forat. Teniu present que en fermentar el forat es redueix. Així que us recomano fer un forat prou gran; com si fossin rosquilles.

A mesura que anem formant els bagels, els untem amb oli i els col·loquem en una safata de forn amb paper de forn untat amb oli.
Els tapem amb paper de film i els deixem reposar 20 minuts.

Passats els 20 minuts, els posem a la nevera un mínim de 12 hores.



Passat aquest temps, encenem el forn a 250ºC i posem a bullir una olla ben gran amb una culleradeta de bicarbonat. Això servirà per alcalinitzar l'aigua i, per tant, ajudarà a formar la crosta dels bagels i a fer que la molla sigui gomosa.

Quan l'aigua bulli anem posant els bagels en tandes de dos en dos o de tres en tres (depenent de l'olla). Vigileu perquè amb l'aigua augmenten de volum!
I els coem 1 minuts per cada costat.

Un cop bullits, els posem en una reixa i hi posem sal, herbes o el que vulguem a damunt.

Finalment, els posem en una safata de forn i els coem 5 minuts a 250ºC i uns 15 minuts més a 230ºC o fins que quedin torradets.


Calentents o oberts per la meitat i torrats són boníssims!!!

Un suggeriment: obriu-los per meitat, torreu-los lleugerament i farciu-los amb tomàquet madur, formatge fresc i fulles d'orenga picades. IMPRESSIONANTS!!!

Bon profit!















Aquestes han estat les postres d'avui! Haurien vingut més de gust si el temps hagués acompanyat però ens les hem menjades la mar de bé.

Aquesta setmana a classe hem hagut de fer una exposició sobre la massa de full i com que me n'havia sobrat l'he aprofitat aquest matí per a fer el milfulls. A més, tenia maduixes del Maresme que començaven a estar molt madures i uns brick de nata que caducaven aviat, així que ha anat perfecte per combinar-ho tot.
I com que feia temps que tenia una beina de vainilla, he pensat fer xantillí i així sortir de la simple nata muntada.

La recepta és molt fàcil i ràpida i la podeu decorar com més us agradi. Com que s'ha de menjar fresquet passa sol després d'un bon dinar de diumenge :)

Aquí teniu la recepta que podeu variar al gust canviant les fruites, fer crema pastissera, trufa muntada, crema de llimona... Imaginació al poder!

Ingredients:
-massa fullada (2 plaques de 32 cm llarg x 20 cm ample aprox.)
-sucre per escampar
-14 maduixes (poden ser més o menys)
-400 ml de nata per muntar
-45 grams de sucre llustre
-la pasta d'una beina de vainilla
-physallis i maduixes per decorar
-gelatina en fred

Elaboració:
Preescalfem el forn a 220ºC.

Col·loquem un paper de forn a la safata de forn i hi escampem sucre, a damunt hi col·loquem les plaques de massa fullada i també hi posem sucre per sobre.

Amb l'ajuda d'una forquilla punxem els rectangles i els coem uns 10-15 minuts o fins que quedin daurats.
Si volem que el milfulls ens quedi pla completament, haurem de coure les plaques amb llegums durant 10 minuts i després treure'ls i continuar la cocció uns 5 minutets més.

Quan estiguin cuits els posem a damunt una reixeta i deixem que es refredin.

Mentrestant netegem les maduixes i les tallem a quarts longitudinalment. A continuació obrim la beina de vainilla i en traiem la pasta interior.

Per fer el xantillí: comencem a muntar la nata i quan agafi cos hi afegim els sucre llustre tamisat i la pasta de vainilla. Continuem batent fins que estigui ben muntada.

Ara ja toca muntar el milfulls! Jo he posat una capa fina de xantillí a damunt de la primera placa de massa fullada i hi he col·locat les maduixes; d'aquesta manera queden ben fixades.

Quan tinguem la primera capa de maduixes, posem xantillí amb l'ajuda d'una màniga pastissera amb boquilla arrissada gran.

Un cop fet això, posem una segona capa de maduixes i un altre cop xantillí.

Col·loquem la segona placa a damunt i decorem al gust.

Jo he fet dues vores amb sucre llustre i la resta l'he pintat amb gelatina freda i hi he posat un parell de maduixes laminades i physallis sucades amb xocolata negra.

Ho posem ràpidament a la nevera fins al moment de gaudir-ne!!



Bon profit!!!!









Avui us penjo la recepta que vaig fer el cap de setmana passat, aprofitant un dels llibres del Xavier Barriga que em vaig comprar fa unes setmanes :)
Aquesta recepta apareix al llibre "Brioixeria". És un recull de receptes molt ben explicades i amb no gaires complicacions. I si us agrada el tema de la forneria us recomano l'altre llibre: "Pa", del mateix Barriga.

Vaig seguir la recepta tal i com explicava al llibre, però finalment hi vaig afegir un polsim de canyella i de gingebre mòlt. Trobo que li dóna un punt diferent i suau (depèn de la quantitat d'espècies que hi poseu).
L'autor acaba les magdalenes amb segó de blat, però jo ho vaig canviar pel de civada; ja que el de blat no m'agrada gaire.

Aquí teniu la recepta amb les meves modificacions!

Ingredients (12 magdalenes clavades!):
-125 gr d'ou (a temperatura ambient)
-175 gr de sucre morè
-60 ml de llet semidesnatada (temperatura ambient)
-190 ml d'oli d'oliva Antara (s'ha d'escombrar cap a casa)
-210 gr farina d'espelta integral
-7 gr de llevat químic
-Ratlladura de 2 llimones
-Mitja culleradeta de canyella
-Mitja culleradeta de gingebre mòlt
-un pessic de sal
-Segó de civada

Elaboració:
Batem els ous amb el sucre morè fins que blanquegin.

Sense deixar de batre anem afegint la llet i després l'oli. Finalment, amb unes varilles manuals afegim la farina d'espelta i el llevat químic.

Quan tinguem la farina ben integrada hi posarem la ratlladura, les espècies i la sal i ho integrarem tot bé.

Deixem reposar la massa a la nevera durant unes 2 hores o, fins i tot, durant tota la nit.

Preescalfem el forn a 250ºC i començem a omplir les càpsules de paper amb la massa (aproximadament unes 3/4 parts).

A damunt de cada magdalena hi posem una capa fina de segó de civada.

Ara només cal coure-les a 210ºC durant uns 15 minuts o fins que les punxem i el pal surti net.


Bon profit!!!!