Clafoutis d'albercocs ecològics




Avui he fet un altre descobriment: el clafoutis! No n'havia menjat mai però era una recepta que feia temps que la tenia pendent.

Diumenge al mercat de Bonavista vaig fixar-me en uns albercocs que tenien una pinta...!!

Eren molt petitons i el color era impressionant. Em van acabar de convèncer quan me'n van deixar tastar un. Mmmm eren mel!

Així que vaig pensar que era una bona oportunitat per intentar fer un clafoutis.

El resultat ha sigut un pastís suau, lleuger i amb una textura que recorda una mica al flam; ja que la massa és semblant a la de les crêpes i té molt contingut líquid.
El contrast i el perfum dels albercocs és impressionant i aporten un punt àcid molt interessant.

La recepta l'he agafat d'aquest blog perquè feia servir farina d'ametlla i no utilitzava mantega. Jo hi he afegit una mica d'essència de vainilla i festucs esmicolats per donar-hi un toc.

Ingredients:
-21 albercocs petits (poseu-ne tants com vulgueu)
-3 ous
-100 gr. de sucre
-1 culleradeta d'essència de vainilla
-80 gr. de farina
-50 gr. de farina d'ametlla
-250 ml. de llet
-festucs esmicolats per decorar
-sucre llustre per cobrir el pastís

Elaboració:
Primer de tot posem el forn a 175º i forrem una safata de vidre o qualsevol altre motlle amb paper de forn.

A continuació netegem els albercocs, seguidament els tallem per la meitat, els traiem el pinyol i els col·loquem a la safata. Per exemple així:
Ara és hora de començar a preprar la massa: barregem els ous, l'essència de vainilla i el sucre i batem fins que estigui tot ben integrat.

Incorporem la farina tamisada, la farina d'ametlla i quan estigui tot ben homogeni, hi incorporem la llet sense deixar de batre.

En aquest punt la massa és molt líquida, no us preocupeu, ha de ser així.

Aboquem la massa amb compte fins a cobrir pràcticament els albercocs i hi posem els festucs escampats per damunt. 

Ho coem aproximadament uns 45 minuts o fins que la punxem i l'estri surti net.

Un cop s'hagi refredat, el decorem amb sucre llustre.

Aquest pastís és ideal per aprofitar la fruita. Animeu-vos a fer-lo!! És facilíssim
 

  Bon profit!!






1 comentarios:

  1. Marina A.F. ha dit...

    El clafoutis és un pastís que trobo deliciós. Sempre tinc tendència a fer-lo amb cireres, és clar. Però amb albercocs, d'aquesta varietat que ens mostres, i més si són ecològics, ha de ser exquisit! Potser enguany ho provo amb aquesta fruita, com tu! Petons

Publica un comentari a l'entrada